Font de santa Maria del Mar

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Font situada davant el temple de santa Maria del Mar, data del 1403, i que fou coneguda com la “font dels senyors” perquè era utilitzada pels residents del carrer Montcada.

De les tres fonts que ens han arribat de l’època, les altres són les de sant Just i la de santa Anna, és la que menys modificacions ha patit. “La font es troba adossada a l'edifici del carrer Caputxes 1, i dóna façana a la plaça de Santa Maria, carrer Abaixadors i carrer Caputxes. L'espai de l'actual plaça va estar ocupat fins a inici del segle XIX per un dels dos fossars que disposava la basílica de Santa Maria del Mar, raó per la qual -en origen- la pila i les tres canelles se situaven afrontades al carrer Abaixadors. Tot i que a nivell de façana no s'observa cap vestigi d'aquest primitiu emplaçament, des de l'interior del dipòsit s'han pogut observar els forats originals de la sortida vers les canelles. A la façana de la plaça de Santa Maria, a banda de la pila i les canalleres -amb aixetes metàl·liques- , es pot observar un petit rosetó amb treceria calada que servia de respirador del dipòsit. El costat que mira al carrer Abaixadors -antiga façana principal- disposa d'un tractament més acurat. En aquesta façana poden veure's dues gàrgoles zoomòrfiques, representant un drac i un lleó, i els escuts reial i de la ciutat dins lloses caironades”[1].

“L'any el 1526 el Consell de Cent va autoritzar el propietari de la casa immediata a la font a tenir damunt d'ella un tancat amb "tarongers, murtreres i altres verdures", un jardí i una barana que, amb formes diferents i amb l'afegit d'algun cos edificat, han sobreviscut fins avui. Dins la política de supressió dels fossars interiors de la ciutat, l'any 1802 es va iniciar un llarg contenciós entre l'Ajuntament i la Parròquia de Santa Maria del Mar per la creació d'una plaça pública al lloc que ocupava el cementiri que hi havia entre el temple i la font. La creació final de la plaça va significar el canvi de l'orientació de la font, que des de llavors es va obrir vers al nou espai públic, molt més ample i de fàcil accés”[2].

Bibliografia