La font data de l’any 1367, però l’aspecte actual prové d’una reforma del segle XIX. Està situada a la plaça de sant Just, fent angle amb els carrers Lledó i Palma de sant Just.
“Es tracta d'un volum construït que per les seves dimensions no es pot considerar edifici sinó una construcció annexa de planta baixa sense accés a l'interior. Està format per un volum únic i compacte amb una única obertura en forma de rosetó de petites dimensions en una de les façanes laterals. L'accés es fa únicament a través de l'interior de l'edifici veí. La façana principal és un pla rectangular massís de pedra on s'integra un frontis classicista. En aquest frontis s'integra el conjunt de la font dins d'un nínxol emmarcat per un arc de mig punt. A dins es troba la basa d'aigua amb dos brolladors de bronze que surten directament del mur de pedra. A cada costat d'aquests brolladors es presenten tres caps humans, en baix relleu. Per l'alçada de la seva boca i la semblança dels rostres donen la sensació que haurien estat els brolladors originals. Una cornisa clàssica remata el nínxol. Tot el volum petri està coronat per una balustrada d'estil molt senzill i d'època més recent. Com a decoracions tenim en aquesta façana tres elements esculpits en pedra; al centre una escultura de Sant Just i als extrems uns escuts amb referències a la ciutat i a la nació”[1].
“La construcció té forma trapezoïdal i és adossada a la casa del costat per la paret posterior. A la façana principal hi ha tres cares esculpides que feien de broc. Avui, però, l’aigua raja per dues aixetes”[2].
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41220
Web Ajuntament Barcelona, 2013, “Fonts històriques de la Barcelona gòtica” http://w1.bcn.cat/barcelonablog/ajuntament/fonts-historiques-de-la-barcelona-gotica