Església de sant Just i Bon Pastor

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Tradicionalment, s’ha considerat l’església dels sants Just i Pastor com una de les més antigues de la ciutat. Gràcies als treballs arqueològics realitzats a partir de l’any 2012, a part del seu subsòl, s’ha pogut confirmar aquesta tradició oral. Els experts han pogut documentar que en el mateix indret, situat en un dels dos petits turons situats dins les antigues muralles romanes, s’ha construït des de la mateixa data de fundació de la ciutat: primerament un possible temple romà, posteriorment cristianitzat. Al segle VI s’hi construiria un barri episcopal, amb sant Just com a catedral catòlica de la ciutat, i al segle X, el temple de factura romànica.

Substituint l’església romànica, entre els anys 1342-43 es comença a construir l’església actual, d’estil gòtic.  

En un moment inicial el projecte constructiu va ser pensat com de “perfil catedralici”[1], però després, un cop iniciades les obres, “va passar a ser purament parroquial”[2].  La seva construcció va ser molt complexa, a causa de “la presència d’edificis cultuals precedents, la densitat de la trama urbana, els problemes de finançament i els litigis vinculats a l’avenç de l’obra”[3]. Tot això va comportar “que, en primer lloc, es construïssin les capelles perimetrals dels trams centrals amb els corresponents sectors de la nau i que, finalment, es completessin la capçalera i els peus. També van ser els problemes topogràfics i les preexistències arquitectòniques allò que va obligar a construir el temple amb una orientació allunyada de l’habitual, ja que la capçalera es troba mirant aproximadament cap al sud —i no cap a l’est— mentre que els peus miren més o menys vers el nord, i no a ponent”[4]. “L’adjudicació de les capelles perimetrals a particulars a canvi de quantiosos donatius en va permetre no només la substitució del temple romànic pel gòtic, sinó també l’ampliació gòtica i la vitalitat en la celebració de misses i aniversaris”[5].

“El nou edifici en construcció, de majors dimensions que els anteriors, provocà que s’estrenyessin les distàncies respecte a les finques adjacents per la part sud condemnant els espais de separació com espais morts, convertint-se en una mena de carrerons de trànsit on la gent defecava i hi feia activitats poc recomanables. Una part del cementiri quedà inutilitzat i fou necessari traslladar-ne els cadàvers”[6]. 

Sembla que a partir de 1395 les obres avançaren més lentament, bàsicament perquè calia enderrocar la vella església abans de prosseguir amb la nova construcció. Vers el 1413 encara es treballava en la destrucció del vell edifici, però les obres ja estarien avançades. Al llarg del segle XV es “treballarà en la façana pròpiament dita i els campanars (dels quals només se’n completarà un de sol) i a la zona interior, en el cor, així com en la finalització de la cobertura del temple. Sembla que amb relació a la planta actual de l’edifici, al segle XV s’havia projectat un nombre major de capelles laterals, és a dir, la planta de l’edifici havia de ser més allargada”[7].  A inicis del segle XVI ja s’hauria abandonat la idea d’una gran basílica, amb una gran capçalera i una façana monumentals.  “De fet, el petit absis de l’edifici és invisible des del carrer —i, per tant, no és gens massiu—, mentre que el seu frontispici, ple del regust del gòtic més madur de la Barcelona medieval, data en realitat del segle XIX. De les dues torres projectades, potser a imatge de santa Maria del Mar, només se’n va poder fer una; i, fins al set-cents, la portada no va ser probablement altra cosa que un element de pas, sense cap distinció arquitectònica especial”[8]. L’obra es creu acabada vers el 1574,  essent així l'últim dels grans temples gòtics construïts a Barcelona.

Al segle XVIII “es va construir una entrada amb un porxo de planta hexagonal, que va ser eliminat per August Font en la repristinació de la façana, a la dècada de 1880”[9]. També al segle XVIII es construí una galeria totalment excavada al terreny natural, que servia com a fresquera, descoberta arran dels treballs arqueològics al segle XXI.

Entre els anys 1880 i 1887 es construí una façana neogòtica, amb una portada nova, així com els calats[10] de les finestres de la façana. “Tot i així, l'accés habitual és encara per la porta del segle XVI de l'absis, entre les cases que aquest té adossades”[11].

Formalment, és una església de nau única, de cinc trams coberta per voltes de creueria, absis poligonal i amb capelles entre contraforts i capçalera poligonal.

Bibliografia