Església de santa Maria del Pi

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’actual temple gòtic fou construït al llarg de tot el segle XIV, de l’any 1306 a 1391, amb una aturada l’any 1348. La monarquia va col·laborar en l’edificació de l’obra, i així ho indiquen la presència de senyals reials a les claus de volta de la nau, així com la cessió del domini directe dels terrenys necessaris per a la seva construcció. També el Consell Municipal hi va contribuir, no directament en la construcció, però si adquirint i enderrocant una casa per “millorar la inserció del temple en la trama urbana”[1]. Malgrat que durant el segle XIV es va preparar el terreny per construir el campanar, de forma octogonal, “acabat  amb el terra pla, sense coronament i pràcticament sense ornamentació superficial”[2], i la rectoria[3], la seva obra no va ser executada fins al segle XV.

La nova construcció gòtica va anar gradualment substituint, el temple romànic, del qual es conserva, a la porta lateral de l’Ave Maria, una imposta. “La relativa rapidesa amb què es va construir la part essencial de la fàbrica de l’església del Pi, així com la consegüent homogeneïtat del conjunt i les escasses modificacions patides amb posterioritat, permeten apreciar en tota la seva magnitud un dels millors i més purs exemples de l’arquitectura gòtica catalana”[4]. És un temple d’una sola nau amb set trams i absis poligonal, coberts amb volta de creueria.

L’any 1428 va patir els efectes d’un terratrèmol, que l’hi causà seriosos danys, sobretot a la façana; patí també els bombardeigs de 1714. Al segle XIX s’eliminà el cementiri, creant així l’actual plaça de sant Josep Oriol, es reformà la cripta i s’eliminà el cor barroc.

“El temple va ser víctima d’un gran incendi el 1936, a l’inici de la Guerra Civil, que destruí la rosassa de sobre el portal major, va malmetre tot el mobiliari interior i deixà malparades les voltes de creueria i part dels murs. En la postguerra i en anys posteriors es feren obres de reparació i restauració”[5].

L’any 2008 es va trobar “a l’interior de la façana de l’edifici, una inscripció romana que funcionava com a suport del pilar esquerre de la porta dins de la fonamentació de l’edifici. (...). La inscripció, en caràcters capitals, era dedicada a Quintus Calpurnius i, la seva realització, és dels segles I-II dC”[6].

Bibliografia