Drassanes Gòtiques

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Fins ara s’havia considerat que l’edifici de les actuals Drassanes Reials de Barcelona, eren un exemple esplendorós de l’arquitectura gòtica civil catalana, però els resultats de les intervencions arqueològiques realitzades durant els anys 2010 i 2012 han constatat que el cos principal de l’edificació actual és dels segles XVI i XVII.  

Així doncs les drassanes d’avui en dia no són les primeres que es van aixecar en aquell emplaçament, sinó que aquelles “s’acostarien més al mar i arribaven fins a la meitat del passeig Josep Carner. Al segle XVI, per necessitats de més espai de construcció naval i per desperfectes en l’estructura de l’edifici, es va procedir a enderrocar-lo gairebé completament, per construir-ne un de nou, amb les mateixes característiques arquitectòniques, uns metres més endinsat”[1].

La drassana gòtica es construí amb l’objectiu de substituir l’antiga drassana, la Drassana Vella o Drassana de la Ciutat, que era font de conflicte entre la monarquia i el Consell de Cent. Es va escollir per a la nova construcció un espai proper al mar lliure d’edificis, i es començà l’edificació a finals del segle XIII. “L’edifici es bastí “en algun moment dels darrers tres anys del regnat de Pere II el Gran (entre 1282 i 1285). El monarca endega la construcció d’aquesta instal·lació en el context històric de la conquesta de Sicília i la posterior confrontació amb França. Un període de dificultats financeres que permet comprendre la simplicitat de l’edificació original i la minsa inversió de la monarquia en la edificació durant el primer terç del segle XIV”[2].

Es bastí aleshores un gran pati descobert, de planta rectangular, “d’uns 102 m de llargada i uns 81 m d’amplada, en l’interior del qual, adossats als murs perimetrals, se situarien porxos amb pilars i arcades, que haurien funcionat com a  magatzems i obradors, mentre que els angles del conjunt estarien protegits per torres de planta rectangular, emmerletades”[3]. Es creu que el recinte contaria amb un únic portal d’accés, encarat a la ciutat. “L’observació amb deteniment del gravat inclòs al llibre Civitates Orbis Terrarum (publicat el 1572 a partir d’un dibuix anterior al 1551) i dels dibuixos fets per Van den Wyngaerde (1563), que inclouen la representació de l’edifici de la Drassana Reial, posen de manifest que el conjunt hauria tingut unes dimensions anàlogues al recinte actual, però en una ubicació  distinta, notablement desplaçada cap al mar. Aquestes imatges corresponen encara al conjunt començat a bastir a partir de 1378, previ a les reformes empreses a finals del segle XVI”[4].

L’any 1328 el rei Alfons el Benigne ordena d’una primera reforma constructiva d’envergadura, obres que afecten a la coberta de la Drassana.

L’any 1378 s’aprovà començar una remodelació de l’edificació, a causa dels constants desperfectes a la façana provocats pels temporals, ampliant-lo i realitzant una coberta de l’edificació, que dividiria l’espai en diverses naus.  Dins de l’acord entre la monarquia i el Consell de Cent, també s’acordà que la nova muralla que s’estava construint, que tancava l’actual barri del Raval,  s’inclogués la drassana dins el perímetre fortificat de la ciutat[5]. Però la idea del monarca de construir un nou palau reial[6] al costat de la drassana va dinamitar el projecte. “Les obres es realitzen gràcies a un acord entre la Corona i el Consell de Cent i, amb un paper molt secundari, la Generalitat. “Aquest pacte posarà fi a la coexistència de dues Drassanes en la ciutat, atès que un dels efectes d’aquest nou acord suposarà la construcció d’una nova llotja en l’espai que fins aleshores havien ocupat les drassanes velles. A més, una altra conseqüència d’aquest acord es traduirà en l’entrada del poder local en el control de la Drassana, que deixarà de ser exclusivament de titularitat reial”[7].

“L’any 1390, ja en el regnat de Joan I, es van signar unes noves capitulacions entre el rei i la ciutat en les quals es preveia la possibilitat d’ampliar de nou la Drassana, alhora que la idea d’aixecar un palau reial es tornava a posar damunt la taula. Sembla que l’obra va començar a executar-se amb certa promptitud i se sap que el 1397 s’hi treballava. No obstant això, ja durant el regnat de Martí I, la construcció va ser interrompuda i sembla que es va abandonar definitivament el 1401. La declaració d’ampliar la Drassana es va repetir el 1408 i de nou el 1413. Així, malgrat les intencions declarades pels sobirans mitjançant els seus nous acords amb el Consell de Cent, ben poc va arribar a traduir-se en fets”[8].

Les obres no es reprendrien fins a mitjans de segle, , amb una major participació de la Diputació del General, qui construí l’edifici de Pere IV o botiga de la Generalitat, entre els anys 1443 i 1449. El primitiu projecte no es dugué a terme completament, construint-se només cinc naus en lloc de vuit. Aquest nou projecte “sembla respondre a un esforç aglutinador que conjuga un projecte desmesuradament ambiciós amb una flagrant manca de finançament”[9].

Els desperfectes causats pel mar continuaren, i s’agreujaren amb la construcció de l’espigó del port. Per aquest motiu al segle XVI es decidí recular l’edificació cap a la muntanya, tot eliminant les naus pròximes al mar i “el trasllat de l’activitat de construcció al pati de llevant i a les naus contigües”[10].

 

---

---

Bibliografia