Monestir de sant Maties, santa Margarida o Les Jerònimes

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’any 1426 es va formar un beateri sense regla monàstica definida amb el nom de santa Margarida, prenent el nom de l’altar  dedicat a santa Margarida que es trobava al veí hospital dels Mesells o dins la petita capella que el monestir inicial tenia.

L’any 1475 la comunitat va obtenir l’autorització per fundar un convent, amb la condició d’adoptar alguna regla aprovada per l’Església, i el 1475 reben l’autorització d’adoptar al convent l’Orde de sant Jeroni.

El 1484 se’ls atorgà un solar on havia existit  l’antic Hospital de sant Maties. Entre aquest any i els primers anys del segle XVI  es construí l’església, el claustre, el refectori, la Sala capitular i les altres dependències conventuals.

El claustre era de planta rectangular i de dues plantes, i l’església era d’un estil gòtic tardà que es corresponia amb “el tipus denominat dels Reis catòlics, característic del segle XV, que consisteix en una nau única, capelles laterals, presbiteri elevat sobre grades i cor alt als peus”[1].

L’any 1835 la comunitat fou exclaustrada, però tornà al convent l’any 1846. Durant la Setmana Tràgica fou incendiat, i les restes foren enderrocades.

Al solar on s’aixecava el convent es construí  la parròquia del Carme.

 

[1] Medina Guerrero, E.,  2013, pàg. 20



Bibliografia

Ainaud, J., Gudiol, J., Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 178

Medina Guerrero, E.,  2013, “Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça del Pedró (Districte de Ciutat Vella, Barcelona)”, Codi ICUB: 061/11, Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials (ATICS, S.L.)

Pi y Arimon, A. A. ; 1854, “ Barcelona Antigua y moderna, descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días”, Barcelona, Imp. Tomás Gorchs, pàg.512-513