Casa Padellàs

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Casa particular edificada entre finals del segle XV i les primeres dècades del segle XVI. Originalment s’aixecava al carrer Mercaders, cantonada amb l’antic carrer de Tarascó. Amb l’obertura de la Via Laietana l’edifici va quedar a un lateral de la nova via i corria el risc d’ensorrament a causa del seu abandó. L’any 1931 l’edifici fou desmuntat, traslladat i reconstruït al carrer del Veguer cantonada amb  la plaça del Rei: des del 1943 és la seu del Museu d’Història de la ciutat.

Jeroni Martorell ens descriu l’edifici al seu emplaçament original: “Es desenrotlla l’edifici en tres plantes: semisoterrani, pis baix o entresol i pis principal. Les dues primeres s’adjunten en una sola al fons del pati, resultant així lloc a propòsit per a quadra i guarda de carruatges. El pis de baix o entresol té l’entrada al primer replà de l’escala; encara conservem a Barcelona algunes altres portes en aquesta disposició, ricament ornamentades. Allí l’amo de la casa tenia l’escriptori o estudi, on rebia les seves relacions, els amics o els clients, comerciants o masovers. (...) El pis noble o principal conté gran nombre de cambres i recambres, per a la vida de família i sales de recepció d’amistats”[1]. Era doncs, un edifici que malgrat tenir trets goticitzants a portes i finestres, tenia també una influència renaixentista en part de la seva decoració.

Al segle XVIII s’hi construïren els balcons, que degueren suplir les finestres coronelles originals. També fou aleshores que la casa fou adquirida per la família Padellàs, de la qual la casa rep el nom que ens ha arribat fins al dia d’avui.

Les obres de reconstrucció a l’actual emplaçament foren realitzades per l’arquitecte Jeroni Martorell, que intenta dur a terme una reconstrucció que segueix-hi el model de “casa catalana” que ell mateix havia descrit[2]: amb aquest propòsit, d’una finestra que s’havia conservat al semisoterrani, en refà tres més seguint el mateix model; a la planta baixa es conservaven unes finestres amb la llinda heràldica que Martorell completa amb unes de noves, i corregeix el canvi de balcons per finestres coronelles, retornant així a la façana els elements més característics, malgrat que no se’n conservés cap. També construir una torre o no hi havia cap indici.    

Bibliografia