Casa Dalmau

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Aquesta casa, que avui observem unificada, “estava formada, en origen, per dos habitatges que obrien al carrer Montcada i que, fins al segle XVI, van tenir propietats diferents. El primer, més gran, amb dues crugies, quedava al sud de la Casa Casas; el segon més petit, amb una sola crugia, quedava al sud de l’anterior. Aquest segon va estar relacionada amb una casa que donava al carrer de Banys Vells, contigua i vinculada als banys que van donar nom al carrer”[1].

Amb relació a la primera casa, l’any 1378 consta al fogatge Galceran de Llobet, escrivà del mestre racional, i més tard procurador reial a l’illa de Mallorca, i a la botiga el sabater Llorenç Guiu. L’any 1399 trobem a la casa el mercader Francesc des Per. “A partir d’aquí sobre un període sense informació segura que arriba fins a final del segle XV”[2]. L’any 1492 la casa és venuda al mercader Francesc Moret. El propietari següent va ser el seu gendre, Miquel Soler i Morer, agutzil del rei. L’any 1528 la casa és venuda al mercader Jaume Codina, oncle de  Pere Bernat (II) de Codina, propietari de la Casa Móra. Un altre propietari va ser Francesc Benet Codina i Oliver, ciutadà honrat, mostassaf de Barcelona. “L’any 1568, va rebre en establiment la casa i els banys del carrer dels Banys Vells. És possible que en aquella data adquirís també la segona casa del carrer Montcada, si és que encara no la tenia”[3].

La segona casa, estava vinculada als Banys Vells i a la casa del costat, al mateix carrer de Banys Vells. “La propietat dels Banys Vells al final del segle XIII Bonanant (I) Sabater, anava del carrer dels Banys Vells al carrer Montcada. L’any 1285 va ser autoritzat a llançar les aigües dels banys a aquest carrer, pel qual passava una claveguera”[4]. La següent propietària va ser Ferrerona Sabater, casada amb el cavaller Pere d’Avinyó. “El fill de Ferrerona i de Pere d’Avinyó, Jaume (III) Sabater, cavaller i senyor del mas de Pontons, es va canviar l’ordre dels cognoms i consta com a Jaume sabater, àlies d’Avinyó. En el fogatge de 1363 figura a l’illa dels banys vells, a la banda del carrer Montcada, a la casa que analitzem i ho fa com a “Jaume sabater dels banys”. La seva propietat comprenia la casa del carrer dels anys Vells vinculada als banys, els banys pròpiament dits i la casa del carrer Montcada”[5]. L’any 1412 els banys són venuts a Isabel Despuig i Sapila, (filla de Simó de Puig, lloctinent de mestre racional de la cúria reial), dona de Pere (I) de Sitges, els banys vells i la casa contigua del carrer dels Banys Vells. En aquell moment li devia vendre també l’habitatge del carrer Montcada. El següent propietari conegut dels banys, de la casa dels banys del carrer Banys Vells i de la casa del carrer Montcada és Anna Beneta Bruçot de Sitges

L’any 1568, Anna Beneta Bruçot de Sitges com a propietària, “i Joan Benet de Salbà i Navés, com a usufructuari van establir els banys vells, la casa contigua del carrer Banys Vells, l’hort i la sínia de Francesc Benet Codina, a cens de 18 lliures anuals. És possible que en aquest moment li establissin també la “segona” casa del carrer Montcada, si és que no era ja dels Coddina”[6].

Al segle XVI s’inicien les obres d’unir les dues cases del carrer Montcada. El 1594 el nou propietari, Joan Francesc Codina i de Foix, ciutadà honrat. El 1653 Joan Baptista Codina i Xammar, ven la casa del carrer Montcada, en encant públic, al mercader Rafael (I) Guinart. El 1656 la casa és llogada al mercader Onofre Massanés. El 22 de maig de 1687, l’Hospital de la Santa Creu va prendre possessió de la casa del carrer Montcada, llogada a Manuel de Villarreal, sergent major de dragons. L’any 1697 els administradors de l’Hospital de la Santa Creu van llogar la casa, derruïda per les bombes i les bales, a l’adroguer Amador Dalmau i Colom (d’aquí nom casa). “La casa es mencionava com a cases grans amb tres portals i hort, és a dir, dos portals al carrer Montcada, un de rodó a l’entrada i un altre de quadrat a la cotxera, i un portal petit al carrer de Banys Vells”[7].

El 1715 la casa fou segrestada i ocupada pels militars borbònics.       

Al segle XIX uns balcons substituïren una glorieta superior.  

A la dècada dels cinquanta del segle XX es reformà. La casa disposa de pati i escala d’accés al pis noble; el pati fou considerat per l’arquitecte Adolf Flotrensa com anodí[8], i per tant treballà per fer-lo més majestuós: finalitzà un finestral trobat a l’escala, i va utilitzar carreus per harmonitzar el conjunt. L’antiga glorieta fou reconstruïda imitant formes i materials antics.

Bibliografia