Plaça de santa Anna

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

La plaça santa Anna, tancada i allargada, era un espai airejat de la ciutat vella, que prengué el  nom del monestir de santa Anna situat a tocar. A la seva part superior es trobava el Portal dels Orbs, ja que s’hi congregaven cecs per demanar almoina a les portes de la ciutat, conegut a partir del segle XV com a Portal de l’Àngel[1].

Fins al segle X era una zona de camps, horts i vinyes, però segles més tard s’hi construïren cases residencials per a famílies amb alt poder adquisitiu.  Era una plaça on es trobaven grans cases residencials, propietat de famílies nobles, com ara els  “casals dels Blanes, dels So, dels senyors d’Albi, dels Cruïlles, dels Soterra, dels Castellví, dels Peralada i dels Ribelles; allí visqueren els marquesos de Boixadors, de Vilana, de Barberà, de Santa Pau, de Marimon i de Blondel[2]”. Encara avui perduren a l’actual Portal de l’Àngel el palau dels comtes de Soterra i el palau Marimon i Caldes de Montbui.

En ser un espai espaiós s’hi celebraven torneigs i justes, així com balls populars i “la gatzara carnavalesca abans d’escampar-se per la ciutat”[3]. Al segle XV, a la seva part inferior s’hi construí una font, que, tot i que reformada, encara perdura avui en dia.

Quan les famílies nobles deixaren la plaça “arribaven els traginers a ocupar el lloc i a transformar el to de la plaça. Aviat hi hagué a les parets de les cases argolles de ferro on eren fermats els muls i altres cavalleries”[4]. A l’estar situada tocant al portal de més trànsit de la ciutat, i aquell que primer obria i l’últim a tancar, amb camins que comunicaven amb Gràcia i les viles de Sarrià i sant Gervasi de Cassoles, fins molt entrat el segle XIX fou lloc de sortida de tartanes i carruatges que s’hi dirigien.

L’obertura de l’actual avinguda es feu arran de l’Exposició Universal del 1888, i del projecte d’obrir la Ciutat Vella al nou Eixample, deixant l’amplada actual i substituint els vells casalots per modernes edificacions.

Bibliografia