Plaça Nova

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’any 1355 el Consell de la Ciutat va decidir canalitzar fins a la plaça sant Jaume les aigües de Collserola i procedir a algunes mutacions urbanes que en facilitessin l’operació. Un d’aquests canvis fou la formació de la plaça Nova, per la qual cosa es començaren a enderrocar les cases que hi havia davant de la porta del palau del Bisbe; el bisbe cedí part del seu hort (les “ansiameres”) situat al fossar per urbanitzar la plaça: a canvi, la catedral fou dotada d’una font viva.

L’abril de 1358 la plaça ja era acabada, i el 1382 ja tenim constància documental que ja establert a la plaça l’impost sobre la palla i el seu pes, que  serà realitzat a la plaça fins al 1626, i que donarà nom a un dels carrers que desemboquen a ella.  

A la plaça s’hi celebra mercat: als matins verdures i aviram; a la tarda hi trobàvem les parades de mobles i robes que eren venuts a l’encant, és a dir, amb la intervenció de l’autoritat judicial o administrativa i on els béns són adjudicats en subhasta, i també hi havia la subhasta “d’alguns captius sarraïns, búlgars o russos”[1]. La vitalitat del mercat va comportar l’aparició de negocis de “serveis als venedors i als compradors que es van establir als carrers del voltant de la plaça: fondes, hostals, mulers, diligències i lloguers de carruatges i de bastaixos”[2]. A més de mercat era espai de celebracions de festes i solemnitats, com la rebuda dels membres de la reialesa a la ciutat, o les festes de sant Roc o de santa Llúcia.

Als anys cinquanta del segle XX s’enderrocaren tota una sèrie d’edificacions que afectaren la percepció espacial de la plaça, “dons la recollida plaça Nova desapareix i dóna pas a l’àmplia avinguda de la Catedral”[3].

Bibliografia