Plaça del Mercadal – Plaça del Blat o del Forment

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

Al peu del castell dels Vescomtes s’hi aturaven molts venedors, “ja que aquella sembla que fou la porta de més moviment, coneixent-la per Portal Major”[1]. En un primer moment, aquell espai degué formar una vasta esplanada que s'estenia als peus de la muralla, en una “situació  immillorable, diríem estratègica, per a establir-hi un lloc de proveïment i de comunicacions amb la ciutat pròpiament dita i els burgs que s'anaven formant”[2]. D’allí en sortien el camí que anava cap a França, i el camí que anava cap a la platja, l’antic camí romà de la  via marina, l’actual carrer de l’Argenteria.  Cap a finals del segle X pren el nom de Mercadal, espai què esdevingué “el centre de les transaccions, a l'engròs i a la menuda, de bestiar, grans, verdura i llegums i de tota mena d'articles agrícoles i manufacturats que arribaven i sortien en totes direccions”[3].

Amb el temps aquest mercat va perdre la seva primacia, ja que la venda d’aliments  es diversifica en altres llocs de la perifèria, i aquell primitiu espai a partir de final segle XII “esdevé plaça del Blat o del Forment, destinat a la venda d'aquest cereal amb un annex on es venia per separat el Mill. També es va centralitzar, en la plaça novament formada, el negoci de compra i venda de bestiar cabrum, el que féu que també s'anomenés placa dels Cabrits”[4] . Com que també s’acabà per vendre forment en una altra plaça situada entre l’església de santa Maria de les Arenes i el mar, per distingir-les una d'altra, a l’antic Mercadal s’anomenà plaça del Forment d'Amunt[5], i l’altre Forment d'Avall.

L’any 1320 s’aprova engrandir la plaça, tot enderrocant un “cert nombre de les edificacions existents a la plaça del Blat, tocant als antics murs romans i que formaven part d'una illa limitada per les places del Blat i dels Fusters i un carreró que les unia”[6]. A finals de segle es construeix una porxada per resguardar els cereals de la pluja. També al segle XIV es col·loca al mig de la plaça una “gran pedra com el botó d'una roda, la qual assenyalava, talment  corn una brúixola, la situació dels quatre quarters en què es dividia  la ciutat: el quarter de la Mar, el quarter de Fra Menors, el quarter del Pi i el quarter del Coll de la Celada o de sant Pere”[7].

Al segle XV els gremis dels Fusters i dels Sastres, hi estableixen llurs cases gremials; els primers en una casa situada en una placeta amb una font situada entre la Davallada de la Presó i el carrer de Basea; els sastres s’instal·laren en una casa al cantó del carrer de la Tapineria, damunt les Carnisseries Velles.

Al segle XVI el gremi dels Calderers estableixen la seva seu gremial al començament del carrer de la Bòria, i l’antiga seu gremial dels fusters fou adquirida pels Mercers  o Julians. “Allà l'any 1792, s'obrí un passadís amb volta a la casa dels Julians que va posar en comunicació la plaça de l'Àngel amb la Davallada de la Llet, que abans no tenia sortida per aquest punt i formava un carreró que donava a la Dagueria. (...). Aquest passadís o corredor, que unia la plaça amb la Davallada de la Llet, s'anomenà també de la Fonteta, per aquella que hi havia al costat, en  la casa dels Julians”[8].

A la plaça es trobaven una escultura de santa Eulàlia, i També al segle s’instal·là una escultura d’un àngel que assenyalava l’imatge de santa Eulàlia. Com s’anà perdent el costum de vendre blat a la plaça, a partir del segle XVIII la plaça rep el nom actual de plaça de l’Àngel.

Fins al segle XIV existiren a la plaça unes forques. A l’entrada del carrer de la baixada de la Presó existien dues torres poligonals: una d’elles, a l'entrada de la Tapineria, estava adherida al vell castell vescomtal, convertit després en estada del Veguer i finalment en Presó.

També es trobava a la plaça, des de finals del segle XVII la seu de la impremta barcelonina Casa  Piferrer, exemple de negoci familiar, que durant generacions regenten el negoci d’impremta, llibreria, edició i distribució comercial.

La transformació més radical  experimentada  per  la  plaça esdevingué als segles XIX i XX. Primer amb l’obertura dels carrers de Jaume I i de la Princesa, completada alguns anys més tard per l'enderrocament de l'illa de cases velles que hi havia d'esquena  al  carrer  del  Mill. Més tard, la construcció de la Via Laietana acabà per configurar la plaça que ha arribat fins avui en dia.

Bibliografia