La Rambla

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

El mot rambla prové de la paraula àrab rámla, que significa areny[1] o sorral. Aquest torrent o riera era conegut amb el nom de riera d’en Malla (també anomenada Cogadell, Còdals o Codolell, riera d’en Bonanat, d’en Ponç i d’en Pomet[2]). En un punt entremig del seu recorregut, a l’actual Pla de la Boqueria, hi confluïen la riera del Pi, també coneguda  com a riera del Testament dels Ases, que baixava per l’actual portal de l’Àngel, passava pels carrers de la Cucurulla, del Pi i del Cardenal Casañas[3], i la riera d’en Prim, que venia per l’actual carrer de l’Hospital.

La Rambla ha estat “un espai que al llarg de la història de la ciutat va passar de ser simplement una riera fins al mar, una muralla protectora i una frontera entre l'antiga ciutat i el nou barri que feu eclosió al Raval a finals del segle XVIII. Amb la seva ordenació i la desaparició de la muralla, la ciutat va viure un dels processos de reforma urbanística i creixement horitzontal fonamentals en la seva història fins a esdevenir el passeig que continua essent avui”[4].

El 1447, després d’una greu inundació, s’acorda desviar la riera d’en Malla fora muralles. Comença aquí el procés que convertiria aquest torrent en el passeig més conegut de Barcelona. En un primer moment era un espai rústic amb horts, on trobem algunes fires com la de porcs durant les festes de Nadal o la venda de raïm a la tardor, i el “tram del mig serví per allotjar activitats comercials que molestaven en altres indrets de la ciutat”[5], com per exemple  el mercat de carn del Pla de la Boqueria documentat des de 1217.

La situació de poca densitat demogràfica i espai amb funcions comercials no canvià fins al 1553 quan els jesuïtes decideixen construir el convent de Betlem a la part oest de la Rambla (la part est era ocupada per la muralla medieval), el què impulsà la transformació de la Rambla en una zona conventual. Després d’ells s’hi instal·laren els carmelites descalços amb la construcció del convent de sant Josep, els caputxins amb la construcció del convent de santa Madrona,  els trinitaris descalçats de sant Sever, etc. Al segle XVI s’hi instal·len tres grans centres d’ensenyament de la ciutat, els Estudis Generals, el Col·legi de Cordelles i el Col·legi de Betlem, “de manera que l’espai esdevingué el centre d’ensenyament de la ciutat, i per aquest motiu el tram superior de la via passà a ser conegut com la Rambla dels Estudis”[6]; s’hi construí també la foneria i el primer teatre de la ciutat.

“A mitjan segle XVII, la Rambla era encara un terreny erm, sense vegetació arbòria. A partir dels primers anys del segle següent, tanmateix, es posaren en pràctica projectes per convertir-la en un passeig arbrat. D’aquesta manera, l’any 1702 es plantaren àlbers i l’any següent es projectà un conducte per dur una part del cabal del Rec Comtal fins al capdamunt de la Rambla, a fi de regar regularment els arbres i, alhora, alimentar un seguit d’abeuradors”[7]; també s’hi plantaren oms i pollancres.

“Un cop finalitzada la Guerra de Successió, es produí un procés de fortificació i militarització de la ciutat que es concretà, a més de grans reformes en les fortaleses i muralles, amb l’establiment de diverses casernes arreu. A la Rambla, se’n situaren dues d’importància, a la part alta en l’edifici dels Estudis Generals un cop fou abolida la universitat, i a la part baixa a les Drassanes”[8]. Aquest tram de la Rambla fou ràpid d’urbanitzar, malgrat haver-se començat abans la del tram de la Boqueria, ja que a causa de“la inexistència de construccions particulars adossades a la muralla d'aquest sector, el seu enderroc fou ràpid i sense problemes; aquesta celeritat també tingué unes raons polítiques i estratègiques —militars—: calia construir la nova caserna de les Drassanes, a fi d'encabir-hi les tropes que, fins al moment de la seva cessió a la Junta de Comerç, s'havien aixoplugat a la Llotja. El 1774 va començar l'enderrocament de la muralla”[9].

L’any 1758 s’inaugurava l'enllumenat públic, essent Barcelona  fou  la  primera  ciutat d'Espanya que compti amb aquest servei públic.

La reforma important, però, esdevingué l’any 1775 quan es portà a terme el projecte de donar al passeig una amplada homogènia, amb les “cases alineades i de la mateixa alçada i un traçat rectilini, de manera que es millorés l’accessibilitat de les tropes regulars a tots els punts de la ciutat”[10]. El projecte comportà l’enderroc de la muralla, procés que es dugué a terme entre el 1777 i 1778. La Rambla esdevenia així el passeig principal de la ciutat. “L’objectiu final, de tot plegat, era convertir la Rambla en el centre de la vida pública i del poder de la societat benestant. “La part inferior, de trinitaris descalços –avui el Teatre del Liceu- fins a les Drassanes, esdevingué una zona de comerç de luxe, amb cafès, fondes i espais per a la vida de la nova burgesia; l’espai central, del Pla de la Boqueria i Rambla de sant Josep estava dedicat al comerç, especialment alimentari; i la part superior era una zona més tranquil·la amb els edificis dels estudis i les cases grans”[11].

Durant la crema de convents de juliol de 1835 s’assalten, entre d’altres, els convents de la Rambla i molts d’ells queden destruïts. Aquest fet, junt amb el decret de Mendizábal de desamortització dels béns de l’església, comportà que quedessin grans solars buits a la ciutat, i es projectaren noves obres, com la construcció del mercat de sant Josep o de la Boqueria en els terrenys que deixava el convent del mateix nom, o la construcció de la plaça Reial allí on es trobava el convent dels caputxins.    

Bibliografia