Plaça de sant Nicolau o Framenors

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Aquell indret davant del mar era conegut d’antic com a “plassa ó platja de las Barcas[1], ja que era un indret on es guardaven i es construïen les barques més petites.

Quan al segle XIII es construí el convent de sant Francesc d’Assís, el pla o plaça que tenien davant l’entrada, passa a denominar-se plaça de sant Nicolau, per l’antic hospital allí erigit, o bé plaça de Framenors.

En aquell espai, davant la casa de la família Montcada, s’aixecava un cadafal[2] on els reis, en entrar per primera vegada a Barcelona, juraven guardar els privilegis de la ciutat”[3]. Aquesta cerimònia, el rei, “sobre els quatre evangelis confirmava i jurava les llibertats, constitucions i privilegis atorgats pels reis anteriors a la ciutat de Barcelona. Per aquest acte el rei es comprometia a confirmar i jurar, és a dir, estava fent un pacte de fidelitat amb una comunitat política, la ciutat de Barcelona, perquè sols una comunitat organitzada podia tractar amb el sobirà”[4][5].

Un cop enderrocar el convent, l’any 1837, es va pensar a eixamplar la plaça, i passà denominar-se plaça del Duc de Medinaceli, ja que els Medinacelli eren descendents dels Montcada, qui segles abans havien cedit el terreny  davant del seu gran casal per la construcció del convent, i ara segles més tard ho reivindicaven[6].   

 

 

[1] Balaguer, V., 1865, pàg. 371

[3] Duran i Sanpere, A.; 1972, pàg. 433

[4] Bajet Royo, M., 2009, pàg. 54

[5] “A Barcelona es celebrava la cerimònia del jurament reial «En lo introit de son offici», precedit per un jurament previ que pronunciava des del seu setial —«Lo jurament quel señor rey fa en lo cadefal»—al Pla de Framenors de Barcelona. En el jurament de Framenors, el rei confirmava i jurava un dret territorial, el dret de la ciutat, tant el que procedia del rei com el que procedia del costum. El jurament que el vinculava amb tot el Principat el formulava al Palau Reial i el seu pronunciament es notificava prèviament a tots els barons, nobles, cavallers i gentilhomes i als representants de les ciutats, viles i llocs reials del Principat, perquè poguessin ser presents a la jura i poguessin prestar fidelitat al rei. La tercera cerimònia es celebrava a la catedral de Barcelona”; Bajet Royo, M., 2009, pàg. 54

[6] “Jaume I havia anat desmuntant l’obra de Pere I, en donar els alfòndecs a Berenguer de Montcada, a canvi de l’alqueria d’Altea. Aquest fet és destacable perquè al segle xix el Duc de Medinaceli l’utilitzà, entre d’altres, per justificar els seus drets sobre els terrenys que ocupava el convent de Framenors”, Chorén Tosar, J.; 2015, pàg. 222



Bibliografia

 

Balaguer, V.,  1865, “Las calles de Barcelona”, Editorial de Salvador Manero, Barcelona

Bajet Royo, M., 2009, “El jurament i el seu significat jurídic al Principat segons el dret general de Catalunya(segles XIII-XVIII”, Universitat Pompeu Fabra, Col·lecció d’Estudis d’Història del Dret, Núm. 4

Chorén Tosar, J.; 2015, “Noves dades sobre l'origen i evolució del barri de La Mercè de Barcelona”, V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya: Barcelona. 22-25 de maig de 2014, Vol. 1, pàg. 219-232

Web Nomenclàtor dels carrers, Ajuntament de Barcelona Duc de Medinaceli, plaça del http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0