Casa Mora o del Marquès de Llió

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

“La propietat que anomenen Casa Móra va tenir una evolució força complexa. Durant el segle XVII va estar formada per quatre cases, en mans dels Codina. Aquesta família les va anar adquirint des de 1538 fins a 1604, i el conjunt va ser una única propietat fins que l’any 1685 se’n va vendre una part. Des del punt de vista de la disposició de l’espai, les cases estaven situades de manera següent: una a la cantonada sud dels carrers Montcada i de la Barra de Ferro (comprada pels Codina el 1587); una altra que donava només al carrer de Montcada, al sud de l’anterior (adquirida pels Codina el 1538); la tercera al carrer de la Barra de Ferro, a ponent de la primera (a mans d’aquesta família des de 1604); i la quarta a ponent de la interior (que els Codina van comprar el 1570)”[1].

Formalment és una edificació que presenta planta baixa i dos pisos, excepte a la façana principal, que incorpora una torre, tenint un pis més; consta de tres façanes. L'estructura originària d'aquesta finca, inclosa la torre, es va alçar durant la segona meitat del segle XIII.

La casa original del segle XIII tenia un pati de dimensions més grans, que fou reformat, tot reduint-ne l’amplada per la construcció d’un nou cos, al segle XIV. També en aquest darrer segle, es remodelà la galeria porxada del pati, s’afegiren finestres a la façana, i a la planta principal, el sostre es decorà amb embigats de fusta policromats.

A la segona meitat del segle XIV s’afegiren les finestres a la façana i al pati; a la planta principal es conserven dos importants embigats de fusta policromats, de vers el primer quart del segle XIV.

Al segle XVI es va ampliar l’edificació en comprar dues cases contigües, i es va voler unificar-les totes i constituir un sol edifici.

Al segle XVI tornà a partir reformes, aquest cop a la planta baixa i els dos pisos, i es realitzaren  diverses obertures a la façana principal; el 1697, durant el setge francès fou bombardejada i pati greus desperfectes.

El 1705 l’immoble fou adquirit per Josep Francesc de Móra, primer marquès de Llió, del qual pren el nom actual. Aquest començà una completa remodelació, que va transformar la casa estructuralment: es va construir la gran escala monumental que comunica el pati amb el primer pis, es transformà el portal d’accés al pati i el de la primera planta, es col·locaren balcons a la façana, i es construí la façana del xamfrà entre els dos carrers. Després del 1714 es va haver de realitzar noves obres, doncs va quedar molt malmès durant els bombardejos.   

Després d’haver estat la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i durant molts anys, seu de l’Ateneu Obrer, l’any 1955 l’Ajuntament de Barcelona adquirí la finca. Durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta s’hi executaren obres de restauració: es van eliminar els magatzems de la planta baixa, es va afegir a la segona planta una galeria de la qual no se’n tenien indicis, es va eliminar una porta barroca i dues portalades que van ser substituïdes per finestres d’estil medieval, el pati fou modificat quasi completament, etc. El resultat final va ser esborrar l’acabat barroc, majoritari a la finca per un de gòtic, “ja que l’objectiu no era respectar l’arquitectura històrica, sinó crear ambients pintorescs i atractius”[2].     

Bibliografia