Convent de sant Antoni Abat

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Els antonians o canonges regulars de sant Antoni van construir un convent a tocar la muralla de ponent,  allà on existia el portal de sant Antoni, l’entrada més important a la Barcelona medieval, “porta triomfal de la ciutat de Barcelona o l’accés principal de reis, prínceps i ambaixadors, degut a la seva situació en el camí que venia d’Aragó. El portal de Sant Antoni, que rebia el seu nom per l’existència d’una capella als seus voltants sota l’advocació d’aquest sant, es trobava flanquejat per dues torres de planta poligonal: la de sant Urbà, situada a la dreta, i la de sant Ivó, a l’esquerra”[1].

El convent gòtic “es va començar a construir l'any 1430, l’església fou iniciada el 1433, i consta que ja hi havia culte l'any 1447-1448”[2].

Aquest establiment exercia un control sanitari dels viatgers, sobretot en la seva entrada a la ciutat. “No consta que les institucions dels antonians hagin tingut característiques arquitectòniques precises, més enllà del fet que no eren gaire grans i s'organitzaven a l'entorn d'una església. Però vista la seva funció caritativa, es podria suposar que el pòrtic barceloní funcionés com a lloc d'espera, o fins i tot d'acolliment, d'aquells que sol·licitaven l’assistència dels germans, i això tindria més sentit encara si es té en compte que la casa dels antonians de Barcelona no disposava d'hospital pròpiament dit”[3].

L’any 1791 l’ordre dels antonians es va extingir; els escolapis es van fer càrrec del convent. “El 1815 ja va poder entrar en funcionament el centre docent. Quan es va enderrocar la muralla, es va edificar una escola nova al seu lloc. A finals del segle XIX es va restaurar l'edifici per adaptar-lo a les noves necessitats, modificant la façana al carrer de Sant Antoni, la que encara es conserva”[4], quedant l’església com a vestigi més antic.

Durant la Setmana Tràgica, el 1909, tant l’església com l’escola foren cremats. Posteriorment l’església es va reconstruir, però durant la Guerra Civil Espanyola, l’església fou de nou cremada, quedant en ruïnes, i va ser aleshores enderrocada.

De tot el conjunt medieval només es conserva el porxo obert al carrer de sant Antoni Abat. El pòrtic, “està cobert amb voltes de creueria de pedra, es comunicava amb l'interior del temple a través de tres portes i amb la via pública mitjançant tres obertures apuntades, protegides a començament del segle XX amb reixes. És de factura cuidada, i l'ornamentació conservada assegura la seva relació institucional amb el temple: els carcanyols[5] dels arcs estan decorats amb escuts d'Alfons el Magnànim i la seva esposa la reina Maria, escuts de la ciutat, i la T dels antonians, i quatre peanyes[6] flanquejant les columnes de les arcades serien la base d'escultures, avui dia també desaparegudes. Una imatge del 1869 que en mostra una visió lateral deixa veure que el porxo una diferent factura del temple, un tret que a hores d'ara no podem explicar amb precisió, però que suggereix potser que es tractaria d'una addició posterior”[7].

Bibliografia