Convent de santa Maria de Montsió

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L'any 1260 arribaren a Barcelona procedents d’Itàlia uns quants frares de l’ordre de la Penitència de Jesucrist. L’any 1261 comencen les obres del convent, situat a la plaça de santa Anna, actual Portal de l’Àngel, convent conegut amb el nom de convent dels Frares del Sac o convent dels Germans de la Penitència de Jesucrist.

L'any 1274 El Concili de Lió, convocat pel papa Gregori X, prohibí la fundació de noves ordes religiosos i suprimí totes les fundades després del concili del Laterà ( 1215). Això afectà l’orde dels Germans de la Penitència de Jesucrist, i les obres del convent són aturades.

L'any 1293 quedaven a Barcelona cinc membres de l'ordre suprimida, que ingressaran a la canònica de santa Eulàlia del Camp, situada fora del Portal Nou, esdevenint canonges agustinians. L’any 1294 els canonges de santa Eulàlia escriuen al papa Bonifaci VIII dient que desitjaven traslladar-se al convent que fou dels frares de la Penitència.

Finalment, l’any 1308 el convent és venut als  canonges de santa Eulàlia, que s’hi traslladen.

L’any 1423 els canonges del convent es fusionen amb els monjos de l’Orde del sant Sepulcre de Jerusalem, que feien vida al monestir de santa Anna, i s’hi traslladen. El convent buit va ser ocupat per les dominiques de sant Pere Màrtir. Des d’aleshores el convent passà a denominar-se convent de Montsió.

Aquestes predicadores de l’ordre femení dominicà, havien fundat un monestir, gràcies al suport de l’infanta Maria, filla de Jaume II, qui l’any 1347 havia rebut autorització de fundar un convent a Barcelona. Les primeres religioses vingueren de Prulla (Llenguadoc) i compraren el Mas d’en Bissanya , situat fora muralles l’any 1351, i l’any 1357 s’hi instal·laren. “El lloc, a més d'inhòspit, estava desprotegit, per la qual cosa les monges en 1370 emprenen un nou èxode fins a uns terrenys cedits per Pere el Cerimoniós prop de l'Hospital d'en Colom en el Raval de Barcelona”[1]. Durant aquest període, les religioses augmentaren el patrimoni de la comunitat amb la compra d’una casa anomenada d’en Porta, situada al Raval. L’any 1423 es tornen a traslladar, aquest cop, al antic convent dels Frares del Sac, a la plaça de santa Anna, abandonant l'advocació inicial de sant Pere Màrtir i prenen el nom de Santa Maria.

Les monges predicadores ampliaren l’antic convent, l’any 1444, respectant l’antiga església, d’una sola nau, construïda l’any 1338, i completada al segle XV, i claustre gòtics. “L'edifici conventual, d'acord amb la butlla del papa Martí V, era format per l'església, el claustre, un cementiri, el refetor, el dormitori, cases, horts i d'altres dependències (monasterium Sancte Eulalie cum ecclesia, claustro, ciminterio, relfectorío, dormitorio, dominus et ortis suis et atiis olficiis), í afrontava amb els carrers de Salavert i de Queralt, i, a l'est, amb la plaça de santa Anna, on hi havia la porta principal”[2].

Fou de nou ampliat l’any 1535, reformant dormitoris i ampliant el recinte amb la compra de cases veïnes del carrer Salavert, actual carrer d’Espolsa-sacs. El convent Estava separat de la plaça de santa Anna per un pati amb una tàpia que a la vegada servia de façana.

L’any 1885, amb la desamortització, la comunitat es veu obligada a abandonar-lo, i allí s’instal·la el Teatre de Montsió, dedicat a l'òpera, i primera seu del Liceu. El 1845 la comunitat retorna al monestir, però l’ha de tornar a abandonar l’any 1869 quan s’hi instal·len els militars. El 1875 poden tornar a ocupar el monestir, però veient el seu mal estat de conservació la comunitat decideix vendre el solar i traslladar l’església[3] i el claustre a la Rambla de Catalunya, on el 1886 comencen les obres, que s’allargaran dos anys.

Durant la Guerra Civil Espanyola el convent fou assaltat i convertit en la caserna militar "Pi i Margall". Finalitzada la guerra, veient l’estat de l’edifici, la comunitat decideix traslladar-se a  Esplugues, traslladant pedra a pedra el claustre. L’església, però, romangué a la Rambla de Catalunya convertida en parròquia de sant Ramon de Penyafort. ““es tracta d'un edifici del tombant del s. XV de nau única amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal de set panys. La nau presenta cinc trams de voltes de creueria amb les nervadures reunides en mènsules a l'alçada de la llinda dels finestrals i unides, per mitjà d'una pilastra, als capitells dels pilars de les naus laterals”[4]. Amb relació al claustre gòtic, aquest “es localitzava a la banda nord de la finca i també fou traslladat parcialment de l'antic Convent de Montsió, però sense respectar-ne la fesomia original. Es tractava d'un claustre de planta rectangular i dos nivells d'alçat, amb llurs galeries d'arcs en punta d'ametlla impostant sobre columnelles de pedra mnumolítica de Girona. A la planta baixa, dites columnelles eren lobulades i llurs àbacs presenten escultura amb motius florals i heràldics, mentre la galeria alta presenta columnelles de secció circular”[5].

Bibliografia