Convent de santa Maria Magdalena

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’any 1265 el Consell de Cent va acordar la creació d’un convent on es poguessin acollir totes aquelles prostitutes que voguessin deixar la professió, i refer la seva vida. El  convent que va nàixer sota l’advocació de Maria Magdalena[1], estava inicialment situat al burg de la Vilanova del Mar. Dit convent serà conegut amb el nom amb el sobrenom de convent de les Penedides o de les Repenedides. També era un convent on admetien a dones que fugien de matrimonis conflictius. “Allà era on el tribunal diocesà dipositava temporalment a aquelles dones que no podien ser acollides pels seus familiars mentre esperaven la separació d'un marit que les maltractava”[2].

Al segle XIV es traslladaren a la riera de sant Joan, on construïren un nou convent. No es tenen  referències constructives, però se sap que l’església era d’una sola nau, i part del convent, inclòs el claustre gòtic, eren del segle XIV.

L’any 1365 el Consell de Cent es compromet a participar econòmicament pel seu manteniment, doncs “al llarg de tota l'edat mitjana tant l'Església com els poders laics van intentar controlar tot allò que per la seva pròpia naturalesa podia constituir un perill per a l'ordre establert. El món de la marginació i, per tant, de la prostitució, va ser una preocupació constant per a les elits poderoses”[3], amb interès creixent per controlar la moral pública. “No es tracta, no obstant això, d'una solució real als seus problemes, sinó d'un intent d'aïllar-les definitivament de la resta”[4].

L’any 1372 van adoptar la regla de sant Agustí, i es començà a admetre noies de tota mena i llinatge, i resta sotmesa a l’autoritat de la diòcesi de Barcelona.

L’any 1500 passaren a adoptar la Regla de sant Agustí, convertint-se en monges Agustines de santa Maria Magdalena, i ja no s’acceptaren més penedides, sinó dones que volguessin dedicar-se a la vida contemplativa.   

L’any 1690 un incendi destruí l’arxiu i el dormitori, però es va reconstruir.

Del segle XVIII s’ha conservat les Constitucions del convent, elaborades pel vicari general Josep Rifós, on s’estipulen, entre d’altres, els càstigs que s’aplicaran a la desobediència de les normes imposades. Aquestes es classificaran en lleus i greus i, per tant,  s'aplicaran amb major o menor rigor. A les Constitucions “s'estipula per a les faltes lleus –parlar en el cor, absència de modèstia o mostrar poca voluntat a obeir– besar el sòl del refetor o del cor, agreujant-se el càstig en cas de repetició. Per a les faltes greus, com proferir insults i colpejar-se entre les germanes, la presidenta decreta, segons el cas, dejuni a pa i aigua, ús de mordassa i subjecció amb esposes”[5].

L’any 1835 les monges foren exclaustrades i el convent utilitzat com escola. L’edifici fou enderrocat l’any 1877.

Bibliografia