Casa Nadal

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Coneguda pel cognom de “qui la posseïa l’any 1716, es va formar de la suma de dues cases: una, més gran, contigua a la Casa Móra, i una altra, més petita, situada al sud de l’anterior”[1].

El primer propietari conegut de la primera casa és el cavaller Pere de Montcortès, en data 1332. El fogatge de 1363 indica que a la casa vivia el mercader Bartomeu (I) Segarra. El  fogatge de 1497 mostra que aquell any vivia a la casa el mercader Miquel Coll.

L’any 1546 la casa és venuda a Francina Fontarnau, vídua del mercader Bartomeu Bruch. La casa passa al seu fill, el també mercader, Rafael Jeroni Bruch i Fontarnau.

El 1576 la casa és venuda al mercader Pere Voltor, i és “descrita amb dos portals, botigues, pou, hort i arbres de diferents espècies”[2].   L’any 1610 la casa és venuda a Rafael (II) de Nadal, i d’aquí el nom amb què es coneix la casa, cavaller, i aleshores també sacerdot.

Amb relació a la segona casa, l’any  1332 és comprada a Constança, vídua del mercader Arnau Marbres. La casa la va heretar el seu fill, el mercader Berenguer de Vilalta.

El 1350 la casa és venuda al mercader Ponç des Vall, i aquest la vengué al corredor d’orella Ramón Boscà. L’any 1398 la casa és venuda al mercader Jaume Amargós i de Gualbes. El 1600 el propietari era el mercader Damià Gràcia de Sarrià i Segarra.

A inicis segle XVIII el propietari era Manuel de Nadal i Despujol. “L’1 de juny de 1712, va fer testament Josep de Nadal i Despujol, germà de Manuel, doctor en drets i canonge de la Seu de Lleida. Va nomenar hereu Manuel, i el testament es va llegir el 9 de juny següent, a la casa del carrer Montcada propietat del germà: finalment la família Nadal hi vivia, i és raonable pensar que les dues cases ja estaven unificades físicament”[3].

“L'edifici va ser objecte de nombroses intervencions al llarg de la seva història que van modificar considerablement el projecte arquitectònic original medieval. No obstant això, les actuacions portades a terme al segle XVI (la galeria del pati, els estudis, la finestra esculpida de la façana) als segles XVII i XVIII (finestres i paret més oriental i arc frontal del pati, la nova escala d'accés a la planta noble i les finestres del primer pis de la façana així com bona part de la compartimentació interior de la casa) i a final del XVIII o inici del XIX (portalada classicista i balcons de la façana) donen bona mostra de la gran rellevància de l'edifici i la gran inversió de diners que es va realitzar a les diferents èpoques per tal de mantenir la casa dins de les necessitats i els marcs estilístics de cada període”[4].    

L’any 1966 s’executen obres; : “l’obra a la façana es va basar a restaurar la galeria amb pilars octagonals seguint el model del pilar conservat. Al mateix temps, hi havia indicis de l'existència d'una torre lateral, encara que no va ser reconstruïda. Només es van eliminar les obertures obertes al segle XIX, diferenciant-les amb la resta del mur per mitjà del material[5].”  L’any 1979 s’executen realitzen noves obres per adequar l’edifici per instal·lar-hi el Museu Tèxtil i de la Indumentària.

“La casa consta de quatre nivells d'alçat: planta baixa (amb testimonis d'un antic subsòl), un pis intermedi corresponent als estudis realitzats cap al segle XVI, la planta noble i un segon pis. Es cobreix el conjunt amb un terrat pla transitable a excepció de la crugia del carrer Montcada i un volum cap a la banda posterior de la finca, que ho fan amb una teulada en vessant”[6].

. 

Bibliografia