Casa dels Canonges

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Aquest edifici del segle XV situat al carrer del Paradís[1], que havia estat residència dels canonges de la catedral, que ha sofert modificacions i restauracions al llarg del temps, la més important al segle XIX de la mà de l’arquitecte Domènech i Montaner.

Domènech i Montaner no en féu una restauració sinó, que refer totalment afegint-hi dos pisos, aprofitant elements gòtics conservats[2] a la finca que va adaptar lliurement a una nova funció.  Així per exemple, una finestra coronella que hi havia al segon pis, fou traslladada damunt de la porta dovellada, modificant la disposició decorativa de la façana, dons segons el model imperant en aquella època de com hauria de ser una casa catalana, aquesta hauria de tenir “finestres coronelles a la planta noble i una galeria porticada superior, Domènech no només va introduir aquests elements allà on no hi havia proves de la seva existència, sinó que a més va completar amb pedra de Montjuïc les parts del mur on els carreus havien estat  substituïts, va donar un nou marc a la finestra del segon pis i va rematar l’obra amb merlets per donar-l’hi un caire encara més medieval”[3]. Amb relació al pati, amb la seva galeria gòtica, també és una recreació artificial de Domènech i Montaner

S’inaugurava així, una manera de restauració, sense criteris històrics, que a partir d’aleshores afectà d’altres edificis del Barri Gòtic, com la casa dels Canonges, la casa de l’Ardiaca o el Palau Episcopal. La “intervenció pot ser definida com una hipòtesi historiogràfica, on una idea establerta per la historiografia és presa com a veritat absoluta, sobreposant-se a la realitat material de l’edifici i a la seva evolució històrica”[4].

Bibliografia