Monestir santa Maria de Jonqueres

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

El 1214 es funda a Sabadell un convent de benedictines; el 1234 s’incorpora a l'orde de les Monges Comanadores de sant Jaume, i es gestiona el seu trasllat a Barcelona. Aleshores Prengué el nom de la seva primera localització, a sant Vicenç de Jonqueres.

El 1270 el rei Jaume I els dóna uns terrenys fora muralles, i el 1273 ja ocupen el convent; al cap de poc temps, però, veient que l’espai no és adient, el rei Jaume II l’any 1293 els dóna uns nous terrenys on es construeix el monestir definitiu. L’edifici estava situat en “un espai vagament triangular foren alçats l’església i el monestir. La base del triangle tocava al camí de la muralla de la ciutat, vers l’actual plaça d’Urquinaona. La banda oriental donava a un carrer que conduïa a un portal del mateix mur; portal i carrer portaven el nom del monestir. Per occident tocava a un torrent, el torrent del Merdançar, que adoptà així mateix aquell nom, el qual també fou donat a la placeta formada al sud, a la unió dels dos carrers. L’edificació, començada el 1293, rodejava dos grans patis”[1].

La cronologia del convent no és segura, però es devia iniciar el 1293 i podria estar acabat vers el 1300. L’església, aixecada entre el 1318 i  1448, era de nau única, amb absis poligonal. “Estava orientada vers el nord i tenia la portada principal a llevant, al carrer del Portal de Jonqueres. La façana devia donar dins del claustre i tenia un rosetó”[2].

El monestir tenia un claustre rectangular de grans dimensions[3]: la part baixa construïda vers el 1400, i la galeria datava de la segona meitat del segle XV. “Hom entrava al recinte monàstic per la porta que donava a la plaça i que tenia al damunt l’estàtua de sant Jaume. S’obria a un pati allargat. A la dreta apareixia l’absis de l’església, rodejat de diverses edificacions: la sagristia, una cambreta on guardaven les fustes del Monument i una altra cambra on, per una finestra enreixada que donava a l’església, les monges rebien els Sagraments de Confessió i Comunió. Per fora quedava un hortet on sembla que antigament tenien el cementiri, amb un gran xiprer; la major part dels enterraments, però, es feien a l’església”[4].

“Ja des dels primers segles de la seva història els murs de Jonqueres van acollir a una gran part de les filles de l'elit barcelonina. Primordialment es comptabilitzen filles de cavallers, de nobles, de ciutadans honrats i, en menor mesura, d'acabalats comerciants i mercaders barcelonins”[5].

Durant el setge de la Guerra de Successió patí l’embat dels bombardejos, i calgué dur a termes obres de reparació, tant a l’església com el claustre.

L’any 1763 fou construït un campanar, que no ha estat conservat.

Durant la Guerra del Francès, l’any 1808 els francesos fan fora la comunitat, que ja no hi va tornar mai més. “El convent, des de 1808 fou hospital militar. El 1856 fou casa de correcció municipal, i entre el 1868 i 1869 era caserna de voluntaris de la Llibertat. I a continuació fou enderrocat l’edifici i traslladada l’església”[6].

 “En ésser creada la parròquia de la Concepció, l’església de Jonqueres fou salvada, per un acord municipal, de la destrucció que ja amenaçava el monestir (1868); derrocada ordenadament, fou traslladada i reconstruïda per Jeroni Granell en el seu emplaçament actual”[7]. El claustre hi fou així mateix traslladat i inaugurat el 1888. “En fer-se en trasllat, hom col·locà la porta lateral a la que actualment és façana principal, i sota el rosetó mateix”[8]. El campanar, construït l’any 1793, no s’ha conservat. En el seu lloc es traslladà el campanar de la desapareguda església de sant Miquel.

Bibliografia