Hospital fundat, al primer quart del segle XIII, per Joan Colom, canonge de la catedral, qui va donar testamentàriament uns masos i unes cases de la seva propietat per a la construcció de l’hospital. Fou construït al camí que acabaria esdevenint el carrer Pica de Colom, conegut avui com a carrer de l’Hospital.
D’acord amb un inventari de l’any 1372 l’hospital comptava amb 31 llits, i entre altres dependències es componia per “una senzilla clausura delimitada per tanques de fusta”[1], una capella, un celler, un segon pati, un rebost, una cuina, un estable, i diverses cambres per al personal i servei de l’hospital.
El 1401 passà a integrar-se al nou hospital de la santa Creu, no només com a institució, com va succeir amb altres petits hospitals, sinó també físicament, ja que el nou hospital es construí al costal d’en Joan Colom. “Coincidint amb la finalització dels primers sectors del nou hospital de la santa Creu, l’edifici fou transformat i ampliat, per tal de convertir-lo en capella-església de la institució. Avui dia encara podem apreciar la seva estructura original, gràcies fonamentalment als treballs de restauració duts a terme a mitjan segle XX”[2].
Als segles XVII i XVIII es duran a terme una sèrie de modificacions que n’alteraren l’esquema primitiu. El 1728 s’encarregà una nova façana per tal d’alinear la construcció al traçat del carrer de l’Hospital.
Avui en dia s’utilitza com a sala d’exposicions de l’Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia
Conejo da Pena, A, 2002, “Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement”, Tesis Doctorals, Universitat de Barcelona, Departament d’Història de l'Art, pàg. 285-87 http://hdl.handle.net/2445/35588