Alfòndecs del carrer Cap del Món

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

A partir del segle XIII, amb l’expansió del comerç marítim de Barcelona, trobem referències dels alfòndecs[1], la primera d’elles l’any 1203.

Avui en dia no en queda cap resta, però en tenim constància documental que un d’ells es trobaria entre els carrers  d’Abaixadors, Plegamans, Canvis Nous i de la Nau; un altre es trobaria segurament entre els carrers dels Agullers, de Portadores i del Consolat de la Mar, i el tercer vora aquest.

Aquestes estructures “no es van inserir en la trama urbana sinó que, al contrari, van generar un nou sector urbà, parcialment arribat als nostres dies. Aquesta trama, al costat de les indicacions de la documentació i la toponímia de la zona, permet suposar que el carreró sense sortida denominat del Cap del Món[2] –que precisament es troba a l’única illa on amb tota certesa es pot ubicar un alfòndec– és el resultat de la disposició de l’alfòndec original: es tracta d’una sèrie d’edificacions al voltant  d’un espai descobert central que, alhora que les comunicava, permetia protegir-les i tancar-les”[3].

Quan parlem d’alfòndecs no ens referim a edificis concrets, sinó d’obradors, “inicialment coberts per voltes i oberts a un pati central, patissin amb el temps ampliacions tant en horitzontal com en vertical”[4], on també trobaríem forns, cases i porxos, on els mercaders estrangers podrien allotjar i i guardar les seves mercaderies, i els intermediaris hi exercien la seva activitat.

Al segle IV els  alfòndecs desapareixeran, coincidint amb l’aparició dels primers hostals, qui heretarien la funció d’allotjament, i amb els primers intents de construir la Llotja,  espai primordial per a les transaccions comercials.     

Bibliografia