Convent de sant Antoni i santa Clara

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

Convent de monges clarisses, fundat el 1236, que es trobava a l’espai que avui ocupa el parc de la Ciutadella.

Inicialment fou conegut com a monestir de sant Antoni, ja que s’edificà sobre una capella dedicada de sant Antoni; més tard, cap al 1400 se li afegí el nom de santa Clara[1]. El convent estava situat fora de les muralles existents en aquell moment, en un espai “gairebé semiurbà, encara per poblar, però a prop d’un dels ravals més dinàmics de la ciutat, el de la Vila Nova de la Mar”[2].

L’església, de nau única, d’absis de planat rectangular, amb una torre quadrada molt reduïda, i el convent ja estaven construïts a la segona meitat del segle XIII, i és aleshores que començà la construcció del claustre, un exemple magnífic d’art gòtic, de tres plantes.  

Gràcies a les donacions dels monarques les monges posseïen a la zona cases, terres, arenals i forns, així com la cessió de l’aigua dels molins per al rec.

Al segle XIV quedà integrat dins la ciutat emmurallada amb la construcció de la muralla de la Marina.

Durant el setge de Barcelona, durant la Guerra de Successió, el monestir va patir moltes destrosses, en trobar-se al costat de la muralla i en un dels indrets més castigats per l’artilleria. Després el rei Felip V manà la seva destrucció per tal de poder construir la Ciutadella. A canvi, el monarca el 1718 cedí a la comunitat part del palau Reial Major, l'església era al Saló del Tinell, on romangueren fins al 1936[3]. “La donació de 1718 les monges no la van considerar mai definitiva; sempre tenien l'esperança d'obtenir una subvenció per a construir un convent nou, ja que el patrimoni que els havien donat no es podia comparar amb el que els havien pres: els donaven  uns edificis vells a canvi d'un monestir floreixen amb uns horts magnífics i un gran claustre”[4]

Bibliografia