L’any 1257 el papa Alexandre IV, reconeix amb una butlla consistorial la nova ordre dels Germans de la Penitència de Jesucrist, orde que durant un quart de segle van sorgir des d'Anglaterra a Palestina, d'Alemanya a la frontera hispana-musulmana, fundant unes cent cases. “Eren populars per la seva ideologia de la pobresa i la cura dels pobres; però també van conduir programes d'estudi a les universitats de Bolonya, Cambridge, Colònia, Oxford, París, Tolosa i altres centres intel·lectuals. Després van desaparèixer”[1]. En dissoldre’s l’ordre, no van deixar cap arxiu general, ni una història de l’ordre. “Per una ironia de la història la nostra visió més gran d'aquests pobres Mendicants prové dels seus registres econòmics; ho farem concentrar-se en ells. Les adquisicions d'immobles ens permeten ubicar el seu convent exactament, per exemple, i seguir l'evolució material de la seva església”[2].
L'any 1260 arribaren a Barcelona procedents d’Itàlia uns quants frares de l’ordre de la Penitència de Jesucrist, i fou el primer lloc de la península on s’estableixen, i aquí residirà el Provincial. “Seguien la regla de sant Agustí i portaven l'hàbit blanc amb un escapulari de tela de sac, i per això foren anomenats arreu frares del sac. Eren molt austers; tenien interdits la carn i el vi; anaven descalços amb sandàlies de fusta”[3].
L’any 1261 comencen les obres del convent, situat a la plaça de santa Anna, actual Portal de l’Àngel. “L'any I263 durava encara l'obra del monestir i per engrandir-lo compren unes cases a Bernat Marquès. En els documents d'aquest any canvien contínuament el nombre i els noms dels frares, ço que fa endevinar que de la casa de Barcelona devien sortir les altres fundacions de la península”[4]. Els anys 1265, 1269, l’ordre continua comprant cases i solars al voltant, per anar engrandint l’obra.
“L'any 1274 un fet insospitat atura la marxa ascendent del nou monestir. El Concili de Lió, convocat pel papa Gregori X, prohibí la fundació de noves ordes religioses i suprimí totes les fundades després del concili del Laterà ( 1215) sense l'aprovació de la santa Seu. Referent a les ordes mendicants aprovades, els prohibeix rebre nous membres, adquirir cases i béns i fer alienacions sense un permís explícit de Roma, que aplicarà els seus béns, un cop extingides les ordes, per la Terra Santa o els pobres. Els membres d'aquestes ordres no podran exercir el ministeri de la predicació ni la confessió. S'exceptuen els dominics i franciscans. (...). Els frares de la Penitència de Jesucrist, tot i ser ordre aprovada per Alexandre IV, quedaven inclosos en la segona part del cànon disciplinar i en conseqüència quedaven suprimits deixant-los l'usdefruit dels seus redits, restant subjecte el domini dels seus béns a la Cambra Apostòlica. (...). D'aleshores ençà s'aturen les activitats del convent i tots els afers es redueixen a liquidar i pagar deutes”[5].
L'any 1293 quedaven a Barcelona cinc membres de l'ordre suprimida, que ingressaran a la canònica de santa Eulàlia del Camp, situada fora del Portal Nou, esdevenint canonges agustinians. L’any 1294 els canonges de santa Eulàlia escriuen al papa Bonifaci VIII dient que desitjaven traslladar-se al convent que fou dels frares de la Penitència.
Finalment, l’any 1308 el convent és venut als canonges de santa Eulàlia, que s’hi traslladen.
L’any 1423 els canonges del convent es fusionen amb els monjos de l’Orde del sant Sepulcre de Jerusalem, que feien vida al monestir de santa Anna, i s’hi traslladen. El convent buit va ser ocupat per les dominiques de sant Pere Màrtir. Des d’aleshores el convent passà a denominar-se convent de Montsió.
[1] Burns, R. I.; 1998, pàg. 419
[2] Burns, R. I.; 1998, pàg. 421
[3] Feliu, LL. G.; 1934, pàg. 45
[4] Feliu, LL. G.; 1934, pàg. 47
[5] Feliu, LL. G.; 1934, pàg. 48
Bibliografia
Burns, R. I.; 1998, “The Friars of the Sack in Barcelona financial and pastoral profile”, Anuario de Estudios Medievales, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institución Milá y Fontanals de investigación en Humanidades, Núm. 28, pàg. 419-436
Feliu, LL. G.; 1934, “El Monestir dels Frares de la Penitència de Jesucrist de Barcelona (1260 - 1293)”, Analecta Sacra Tarraconensia, Vol. X, Barcelona: Biblioteca Balmes, pàg. 45-59