Convent mare de déu del Carme

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

Convent de l’ordre carmelita fundat entre 1291 i 1292, a l’actual carrer del Carme.

L’església del convent, de nau única, de quatre trams, absis poligonal i capelles laterals es va començar a construir el 1294, en uns terrenys, fora muralles, en el lloc anomenat aleshores Hort dels lledoners, que els consellers de la ciutat els van donar. “Aquesta grandiosa i magnífica casa i la seva extensa horta ocupava dilatat terreny en l'angle meridional del qual per Occident acaba al carrer dels Àngels, llavors estret de només 2,50 metres, i per Migdia en la del Carme, la que del convent va rebre el nom. Creuat avui aquest ample solar pels carrers dels Àngels, del Doctor Dou i de Fortuny, arribava d'O. a E. en la part davantera des de l'església i horta de les monges Mínimes, interposada només aquest estretíssim carreró, fins a l'antiga casa Sagarra, avui número 40 del carrer del Carme, i en la part posterior fins als jardins de les cases del carrer de Xuclà. De S. a N. des de la nomenada gran via del Carme fins als jardinets de les d'Elisabets. Es dividia naturalment en tres grans seccions: al costat de l'indicat carrer del seu nom, en sentit paral·lel a ella, amb els peus a Ponent i el presbiteri a Llevant, el gran temple, i entre aquest i casa Sagarra una placeta amb la porteria del convent. En el costat de terra doni-la església, s'aixecava el bell convent, consistent en cossos d'edifici que envoltaven els dos claustres contigus, i de l'altre costat del convent, o sigui a la seva N., la dilatada horta que, com vaig apuntar, agafava des del carrer dels Àngels fins als jardinets de la de Xuclà”[1].

Al nord de l’església es trobava el claustre, glòtic, del segle XIV, al qual s’afegí entre els segles XVI i XVII un segon claustre, de pausades formes clàssiques, i es va reedificar el primitiu. . “La porta principal obria al carrer del Carmen i estava situada en el tercer tram del costat de l'Epístola. Més tard se li va afegir la sagristia, darrere d'absis, en el costat de l'Evangeli i la capella del Sagrament, al davant. Damunt de la sagristia es va construir un campanar alt i estret, de planta quadrada”[2]. Darrere dels edificis del convent estava el gran hort que s'estenia fins al carrer d’ Elisabets.

El 1333 s’hi va establir un “Estudi General” on es donava ensenyament superior als membres de l’ordre.

Entre els anys 1805 i 1821 el presbiteri i l’absis foren totalment reformats en la seva decoració, construint-se una falsa volta desfigurant la gòtica

Durant la  Guerra del Francès (1808-1814) va patir un saqueig per part dels invasors. El 1835 el convent fou assaltat, amb el resultat de l’església va quedar totalment cremada.

El 1838 l’edifici va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona, qui l’utilitzà provisionalment com a universitat. L’any 1872 es va vendre els edificis, els quals foren enderrocats i el solar fou urbanitzat de nou, tot obrint nous carrers, com ara el carrer del Doctor Dou o el carrer del  Notariat.

Bibliografia