Casa Finestres o Casa Comalada

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

La Casa Finestres o Casa Comalada és una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. “L'edifici s'estructura a partir d'un pati central amb escala descoberta que porta al primer pis. L'escala es recolza sobre un arc rampant i conserva la barana de pedra medieval. L'escala mena a una porta d'arc de mig punt. Al costat d'aquesta hi ha una altra porta, allindada, que sobre a una tribuna que es recolza sobre dos trams de volta recolzats sobre una pilastra central que té una gran mènsula decorada amb permòdols decreixents. A la paret de davant s'obre una portalada d'arc de mig punt que mena al vestíbul d'accés des del carrer. Al primer pis hi ha dues finestres coronelles. El darrer pis és un afegit posterior i té una galeria d'arcs de mig punt. A l'interior de la planta noble es conserva un sostre enteixinat de finals del segle XIII o principis del XIV”[1].

L’edifici es va construir entre els segles XIII i XIV sobre una antiga necròpolis romana.

La primera notícia sobre el propietari és de l’any 1291, quan Martí (III) de Montcada i de Banyeres, ven la casa al canviador Berenguer (I) de Finestres. D’aquí ve un dels noms amb què és coneguda. Al segle XII eren dues cases amb hort.

L’any 1328 la casa és venuda a Bernat (I) de Marimon i d’Eimeric, senyor de sant Marçal i veguer de Barcelona. A mitjan segle XIV el propietari és Bernat (II) de Marimon i Dusai. Serà en aquesta època quan es construeixi l’actual façana i l’escala principal. 

L’any 1617 la casa, descrita amb dos portals, botiga i horts, és venuda al donzell Joan Pau Cànoves i Pradell. Aquest personatge és representatiu d’aquelles famílies “que havien passat, en un termini de trenta anys, de pagesos a mercaders i de mercaders a cavallers dedicats al comerç”[2].

Un informe d’experts de l’any 1624 “mostra un edifici que presentava un estat realment calamitós i era difícilment habitable”[3]. Aquest mal estat de l’edifici, podria ser a causa del seu possible assalt, com havia succeït amb la veïna Casa Vilana o Casa Cervelló-Giudice, assaltada i cremada durant els avalots contra la família Judice l’any 1624. “No podia ser aquesta, en tot cas, l’única causa del seu deplorable estat de conservació. Literalment, hi plovia dins: l’abandó de molts anys devia haver propiciat l’entrada d’aigua per les teulades, inici de tots els mals dels edificis”[4].

La vídua del donzell Joan Pau Cànoves i Pradell deixa la casa al germà d’aquest Francesc Cànoves i Pradell. En morir aquest, la seva dona, Peronella Riembau i Farreras, es casa amb el mercader Francesc Comalada i Cànoves, ciutadà honrat. Aquí trobem l’altre nom amb què es coneix la casa.

L’any 1705, l’ocupant de la casa, Josep Aparici i Fins, blanquer, mercader, ajudant del tresor reial, va haver de deixar la casa, “després del triomf i l’entrada a Barcelona de Carles III, l’Arxiduc, per tal que l’ocupés el canceller de Catalunya Llorenç Tomàs i Costa, doctor en drets, catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona”[5]. L’any 1716 la botiga és ocupada pel veler Pere Borràs i la seva família.

Al segle XVIII es van substituir les antigues finestres per balcons.

A les dècades dels 50’s i 60’ s del segle XX, l'arquitecte municipal Adolf Florensa, va dur a terme una restauració de l’edifici: es va reconstruir la teulada sostinguda per les columnes d'una solà, a la part superior de la façana, així com el portal adovellat de la planta baixa. També es va intervenir al pati, on van aparèixer alguns elements de dues finestres coronelles; per tal de reconstruir-les “es van manar a tallar les columnes, els capitells, les bases i la resta dels arcs de la llinda[6]”. Era, amb tot, una de les cases millors conservades del carrer Montcada.

L'Ajuntament va adquirir l'edifici el 1970 i el 1999 va passar a formar part del Museu Picasso.

Bibliografia