Anterior a l’actual basílica de Santa Maria del Mar, les fonts documentals ens parlen d’una església anomenada santa Maria de les Arenes, documentada ja el 985, de la qual no en sabem res; es creu que es localitzava a l’actual Fossar de les Moreres, i tindria una orientació perpendicular a l’església actual de santa Maria del Mar.
Aquesta església podria ser la modificació o renovació, duta a terme a l’alta edat mitjana, d’una primitiva basílica martirial, de la qual tampoc se’n sap la ubicació exacta, ni el nom, però que va constituir “un punt important en el procés de cristianització del suburbium de Barcino”[1], ja que va actuar com a pol d’atracció i de culte per a la comunitat cristiana de l’època, gràcies a la suposada presència d’unes relíquies o d’alguna tomba venerada[2], generant una densa zona de necròpoli, datada aproximadament del segle IV.
Aquesta basílica es trobaria, creuen els arqueòlegs, en la intersecció de tres camins documentats arqueològicament: el carrer d’Argenteria (antiga carraria de mari), el passeig del Born i el carrer de Montcada.
[1] Beltrán de Heredia Bercero, J., 2010, pàg. .366
[2] La tradició parla de santa Eulàlia; l’any 878 el bisbe Frodoí localitza les seves suposades despulles a l’església de santa maria de les Arenes i les traslladà a la catedral.
Bibliografia
Beltrán de Heredia Bercero, J., 2010, “La cristianización del suburbium de Barcino”, Monografías de Arqueología Cordobesa núm. 18, Universidad de Córdoba, Áreas suburbanas en la ciudad histórica: topografía, usos y función, pàg. 363-396
Beltrán de Heredia Bercero, J., 2011, “Santa Maria del Mar: un enclave cultual de la Antigüedad tardía en el 'suburbium' de 'Barcino'”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Nº. 7, 2011, pàg. 102-143