Església de sant Cugat del Rec

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

L’any 1023 el vescomte i bisbe Guislaber va fundar una capella en honor a sant Cugat, en la vella via romana o estrada francesca, al costat del Rec Comtal. Aquest era el “camí que anava a sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint sant Cugat del Camí i també sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat”[1], o bé el fet que “allí mateix havia existit el forn on, segons tradició, hi tiraren a sant Cugat, al martiritzar-lo durant el govern del procònsol Dacià”[2]. Es creu, però que tenia un precedent d’una antiga església, de la qual no se’n tenen dades arqueològiques. Al voltant del seu emplaçament s’han trobat diferents enterraments dels segles V-VI. Els arqueòlegs  creuen que aquí podria haver existit una antiga capella o església, on es trobarien unes relíquies venerades que comportarien que aquesta basílica de caràcter martirial atragués els fidels, amb el desig d’enterrar-se a l’abric d’aquestes relíquies.

L’any 1025 el fundador de la capella la donà a la Canonja barcelonina. Al començament del segle XIII l’església rebé el títol de parròquia.

Al segle XVII es va reedificar amb “la intervenció del Consell de Cent, i s’engrandí el 1830. L’any 1823 s’havia suprimit el pòrtic exterior, en ampliar-se el carrer de Carders.

Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936; ara al seu lloc hi ha una petita plaça”[3].

 

 

 

[2] Carreras i Candi, F.; 1912, pàg. 278



Bibliografia

Beltran de Heredia, J., 2010. “La cristianización del suburbium de Barcino”, Universidad de Córdoba  , Monografías de Arqueología Cordobesa, Núm. 18, pàg. 363-396

Carreras i Candi, F.; 1912 “Geografia General de Catalunya. Ciutat de Barcelona”,  Establiment editorial de Albert Martín, Barcelona

Garrut, M.; 1964, “Notas para la Crónica del Museo: Campañas arqueológicas: Excavaciones en la plaza de San Cugat del Rech”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, Núm. VI, Ayuntamiento de Barcelona, Museo de Historia de la Ciudad, pàg. 124-125

Gran Enciclopèdia Catalana: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059664.xml