El primer document escrit, que esmenta l’existència de l’església dels sants Just i Pastor, data del 21 de desembre del 966. “Amb tot, sabem gràcies a una data arqueològica que es pot datar entre 890-900, que ja existiria un edifici religiós en funcionament”[1]. Aquestes dates concordarien amb les del regnat comte de Barcelona, Miró I, el qual hauria realitzat la donació de l’edifici i la parròquia a la canònica de Barcelona, fet que “indicaria una vinculació anterior al poder comtal”[2].
Ara com ara, és una església desconeguda arqueològicament, ja que no ha estat explorada. Els experts, però, saben que la seva orientació era perpendicular a l’església actual, que les seves proporcions es mostrarien “acordes amb altres edificis romànics del moment, amb una modulació semblant a la de san Martín de Frómista o a la de sant Climent de Taüll”[3], i que al seu davant, igual que d’altres esglésies de certa importància, tenia una galilea, és a dir, un pòrtic on se solien fer enterraments i era lloc de reunions o d’aixopluc.
Les fonts ens parlen de l’església principal amb dues capelles vinculades, la de sant Celoni i la de sant Fèlix, i el cementiri.
La capella de sant Celoni, era un edifici exempt, a vegades esmentada com la capella del fossar o la capella del cementiri. Era, doncs “la capella vinculada a la sagrera de la parròquia que s'estenia al voltant de l'església”[4].
Esmentada ja l’any 992, en la seva construcció “s'integren els dos elements sobre els quals es va organitzar el conjunt d’època tard-antic, que l’any 2012 es va descobrir al subsòl de sant Just, la confessio i la tomba del bisbe, mantenint l'així la memòria del lloc”[5]. Fou reformada a la fi del segle XII-inicis del XIII, i fou enderrocada al segle XIV, per poder construir la zona de la capçalera de la nova 'església gòtica: els seus altars foren traslladats a l’església de sant Just, a l’edifici vell, no a les noves capelles en construcció[6]. ““Segons les dades de les afrontacions, la capella es localitzava al cementiri i tenia una orientació aproximada oest/nord-oest-est/sud-est, car el tou de l’edifici s’orientava al carrer que es dirigia al Regomir –actual carrer de la Palma de sant Just-, tenint el seu cap orientat en direcció al carrer que li quedava al sud (carrer desaparegut i que quedava al sud[7], mentre que el portal estaria orientat cap a l’oest/nord-oest, en un carrer existent entre la dita capella i unes cases localitzades a l’altre costat del dit carrer”[8].
L’altra capella vinculada a l’església de sant Just , era la capella de sant Fèlix, situada cap als peus de l’actual basílica gòtica. Es tractaria “d’una capella exterior adossada, sense cap entrada independent, i connectada pels peus a l’església parroquial”[9].
“Les referències a l’església de sant Just i els seus voltants permeten traçar uns contorns, bé què desdibuixats, del paisatge predominant a la zona. En general, sembla ser una àrea només parcialment edificada, ja que fins a inicis del segle XI els documents esmenten nombrosos horts, jardins i farraginals a la zona, fins i tot a les rodalies directes de l’església. Ja a mitjans del segle XI consta l’existència certa de dos carrers que correspondrien aproximadament als actuals carrers de la Ciutat i carrer de la Palma de sant Just”[10].
Amb relació al cementiri, els registres de parroquials, que ens informen dels problemes de divers ordre trobats a la parròquia, ens expliquen que “en el cementiri hi juguen els parroquials i que en paren taula sobre les tombes dels morts”[11].
Entre els anys 1342-43 es comença a construir l’església gòtica actual.
[1] Duran i Duelt, D., 2019, pàg. 32
[2] Duran i Duelt, D., 2019, pàg. 35
[3] Beltrán de Heredia Bercero, J., 2021, pàg. 122
[4] Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2019, pàg. 299
[5] Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2019, pàg. 299
[6] Duran i Duelt, D., 2019, pàg. 48
[7] “Carrer desaparegut i que quedava al sud de l’església de sant Just, el cementiri i la capella de sant Celoni, probablement en el que avui en dia són les parets conjuntes de l’església de sant just, i els edificis adjacents de l’illa de cases”, Duran i Duelt, D., 2019, pàg. 37
[8] Es tractaria del carrer únic que com a tal va desaparèixer al segle XIX amb les transformacions urbanístiques que menaren a l’obertura del carrer Jaume I. Les modificacions en la casa de la Taula dels Canvis, derivades de l’obertura del nou carrer, van comportar el tancament d’una part del carrer –amb un eixamplament en forma de placeta-que anava pel darrere de la capçalera del temple dels sants Just i Pastor per tal de compensar el beneficiat Gil esteve, que amb l’enderroc de la casa de la Taula de Canvis va veure perillar la integritat de la casa pertanyent al beneficiari quart de santa Maria de l’Esperança que hi estava adossada. Aquesta ocupació, permesa per l’ajuntament, tingué com a resultat la partició en dos d’aquell carrer, parts que es coneixen avui en dia com a carrer de darrer de sant Just i carrer d’Hèrcules, Duran i Duelt, D., 2019, pàg. 37
[9] Beltrán de Heredia Bercero, J., 2021, pàg. 130
[10] Duran i Duelt, D., 2019, pàg. 34
[11] Duran i Duelt, D., 2019, pàg. 45
Bibliografia
Anaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P.; 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid
Beltrán de Heredia, J.; 2014, “Pla Barcino. La Basílica del Sants Màrtirs Just i Pastor: la ciutat cristiana i visigoda”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 10, pàg. 207-208
Beltrán de Heredia, J.; 2013, “Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg. 16-118
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2019, “La Barcelona visigoda: un puente entre dos mundos. La basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor: de la ciudad romana a la ciudad altomedieval”, Studia Archaelogiae Christianae, Núm. 3, Edicions Facultat de Teologia de Catalunya- Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes
Beltrán de Heredia Bercero, J., 2021, “Apunts de topografia alt-medieval: la basílica romànica de sant Just i Pastor de Barcelona i les capelles de sant Celoni i Sant Felix”, dins “Bisbes, màrtirs, menestrals i comerciats a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor”, (V Jornada Basíliques Històriques de Barcelona), Studia Historica Tarraconensia , Núm. 11, Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), Barcelona, 2021, pàg. 119-131
Duran i Duelt, D., 2019, “Les fonts documentals escrites sobre l’església dels sants Just Pastor”, dins “Patrimoni, Arqueologia i Art a la basílica dels sants màrtirs Just i Pastor”, II Jornades de les basíliques històriques de Barcelona, Studia Historica Tarraconensia Núm. 8, Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, Facultat de Teologia de Catalunya, pàg. 29-59