Palau Valldaura – Procura monestir de Santes Creus

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

A l’alçada dels actuals carrers Magdalenes i de l’Amargós, a mitjans del segle XIX encara es podien observar vestigis del que fou el Palau Comtal Menor, també conegut com a Palau de Valldaura. L’escriptor i historiador Víctor Balaguer i Cirera l’any 1865[1]  ens fa una descripció romàntica de l’espai on es trobaria aquesta residència reial fora muralles:  “col·locat aquest palau a la vall que formaria la plana que intervenia entre la petita muntanya del monestir de sant Pere i la prominència que ocupava la ciutat antiga, dominant una espaiosa vall espaiada i amena la vegetació del qual i aire afable jugaven amb l'encant i salubritat de la mansió camperola, no és estrany que fos conegut pels naturals del país amb el nom del vall de l’ aura“[2].

L’autor ens segueix dient que en el moment d’escriure el llibre l’edificació ja no restava en peus, però que uns anys abans encara es conservaven restes, sobretot d’obres posteriors a l’època dels comtes catalans. ”El palau, pel que es pot jutjar, estava fortificat, segons ho demostraven encara alguns dels seus merlets amb espitlleres per a les ballestes, i ajudava a provar la seva remota antiguitat cert vestigi que, a més de la torre, s'ostentava en la paret de la dreta, penetrant al carrer de les Magdalenes: tal era la seva bella i pura finestra bizantina, que seguia prestant servei de tal al carrer indicat. En la mateixa es conservava cert enreixat que donava sota una antiga escala”[3] . L’interior de l’immoble era gran i perllongat per un gran jardí.

Altres autors, però, consideren que “ni en la documentació, ni en la bibliografia anterior al segle XIX que fa esment d'aquella casa, no és anomenada mai de Valldaura; i d'altra, el coneixement prou documentat que avui tenim del monestir collcerolenc, mercès a l’esforç dels historiadors vuitcentistes, són fets que ja fan suspicaç l'atribució nominal de Valldaura a la procura santescreuïna. A la bibliografia històrica barcelonina del segle passat, trobem, a més a més de la reiterada confusió de nom, l’atribució a la Casa de les Ermites —"casa de Valldaura"— d'algunes funcions que després va saber-se que tenia la propietat de Collcerola, com és la de bosc reial de cacera, en el segle XIV i següents”[4].

“Ja en 1114 i 1116 apareix esmentat el palacium comitale minores, muralles enllà. Estava situat junt al torrent Merdançar i en la partida dita los  arcs vells”[5]. Era la residencia comtal  d'estiu  i  d'esbargiment.

L’any 1168 el comte rei Alfons I va cedir el palau a l’abat del monestir de Valldaura. Aquests monjos convertiren el palau en la procura[6] del monestir a la ciutat, i van edificar una capella a l’oratori, dedicada a sant  Bernat, tot conservant el seu caràcter de fortificació. “Altrament, fou conegut amb el nom de Casa de les Ermites des del segle XIII al XIX”[7].

Amb la desamortització de Mendizabal , 1835, el palau fou alienat, derruït, i s’hi va construir una finca de nova construcció. 

Bibliografia