Aquesta església fou construïda sobre les antigues termes públiques romanes, de les quals se n’aprofità els mosaics del firgidarium[1]per tal que fos el paviment de la nova edificació. Els arqueòlegs, d’acord amb les troballes allí trobades creuen que el procés de cristianització de les antigues termes hauria tingut lloc al segle V.
La primera prova documental del temple és de l’any 951, però l’origen de la mateixa s’ha de buscar a l’antiguitat tardana. L’únic resta arquitectònic conegut del temple romànic, és una porta que es va trobar a l’enderrocar l’església l’any 1868.
De fàbrica gòtica trobàvem el campanar, situat al costat del presbiteri, rematat a tall de torre. El 1516 es va construir una nova façana, de tipus plateresc, amb porta, d’estil gòtic-renaixentista i dues finestres.
El 1835 deixà de ser església parroquial i va passar a ser la capella particular de la Casa de la Ciutat[2], qui finalment decidí el seu enderrocament per tal de poder ampliar les seves dependències, l’any 1869. La portalada renaixentista es va traslladar a l’església de la Mercè, on ara fa de portada del transsepte. El campanar també es va desmuntar i, reconstruïda de forma imperfecta forma part de la parròquia de la Concepció.
[1] Sala destinada als banys d’aigua freda
[2] Ja al segle XVI l’església funcionava com a capella dels consellers municipals
Bibliografia
Ainaud, J., Gudiol, J., Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 181-182
Beltran de Heredia Bercedo, J.; 2013, ”Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina Islàmica i ciutat comtal: una urbs en transformació”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 9, pàg.16-118