Església de sant Jaume

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

La parròquia de sant Jaume era a l'actual plaça de sant Jaume, la plaça de dimensions molt més petites que avui en dia, adossat a la casa de la Ciutat, i estava format pel “temple,  rectoria, el seu hort i el cementiri al costat. L’absis i la torre del campanar eren on avui hi ha la façana de l’Ajuntament. Davant de l’església hi havia un pòrtic, refet cap al 1388. Era una mena de llotja gòtica, formada per cinc arcs ogivals i esvelts enfront del temple que donaven a la plaça, i per dos arcs laterals que s’obrien envers el carrer de la Ciutat”[1].

De la seva existència existeixen ja referències en els anys 985 i 1021. En 1057 consta ja com a parròquia, i en 1146 s'esmenta una nova consagració. Va ser enderrocada el 1823, per tal d'ampliar i formar l'actual plaça de sant Jaume . “Els documents i els escassos gràfics coneguts de l'exterior permeten afirmar que si alguna cosa va subsistir de fàbrica romànica, no va ser sense grans reformes. L'element més famós de l'església era el seu pòrtic, renovat, pel que sembla en 1388, lloc de reunió del Consell municipal en notables ocasions[2]; cinc dels seus arcs s'obrien en la façana de la placeta de sant Jaume, i altres dos en el costat del carrer de la ciutat”[3]. Al segle XVII la casa de la Ciutat s’amplià adquirint diverses cases, entre elles la rectoria de sant Jaume.

Fou enderrocada l’any 1823 per eixamplar la plaça del mateix nom.

Bibliografia