Sota l’actual mercat de santa Caterina, durant les obres de remodelació d’aquest, acabades l’any 2005, van aparèixer les restes del convent de santa Caterina i unes estructures corresponents a un altre convent, l’existència del qual era ignorada pels historiadors.
Es creu que podria correspondre amb l’església no localitzada, anomenada de sant Salvador, de la qual en tenim notícies de la seva existència l’any 1081, i que també es documenta en un altre document del 1116; aquesta hauria de situar-se a les proximitats de l’església de sant Cugat del Rec, situada al carrer dels Carders. Els experts creuen que podria tractar-se de la capella indocumentada que reberen els dominicans per tal que s’establissin a la ciutat de Barcelona.
El conjunt conventual estaria integrat per una església, probablement del segle XI, d’una sola nau i probablement coberta amb volta de canó i amb absis semicircular; al seu costat septentrional es documenta un pòrtic, edificat en el mateix moment. “Aquest primer conjunt religiós presenta diverses fases evolutives que comportaren ampliacions i canvis estructurals i la construcció de diferents espais rectangulars al voltant del que ja es podria definir com a claustre quadrangular”[1]. Es creu que una de les sales podria correspondre al refetor, i una altra al dormitori del cenobi.
Es creu que podria haver estat abandonat, com edifici religiós, al segle XII, arran de les incursions dels Almoràvits.
[1] Aguelo, J., Huertas, J., Puig, F. 2002, pàg.214
Bibliografia
Aguelo, J., Huertas, J., Puig, F.; 2002, “El convent de Santa Caterina de Barcelona”, L’art gòtic a Catalunya, Vol. I, pàg. 211-218
Huertas Arroyo, J., Puig i Verdaguer, F., Aguelo i Mas, J.; 2005, “Santa Caterina de Barcelona: assaig d'ocupació i evolució”, Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Núm. 1, pàg.11-43