Castell Regomir

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

“Després de l’escomesa d’Almansor de l’any 985 es va fer palès la necessitat de reforçar el sistema defensiu romà, de manera que s’inicià la fortificació dels portals que s’encastellaren. En el portal nord-est o Portal Major (actual plaça de l’Àngel), es bastí el Castell vell, possessió de la família vescomtal; en el portal sud-oest, el Castell nou, propietat també del vescomte; en el portal nord-oest, el Castell del bisbe; mentre que en el portal sud-est, el Castell del Regomir, que inclogué la construcció d’un arc que unia les dues torres de planta circular a banda i banda de la porta d’entrada a la ciutat”[1]. Amb relació a la quarta porta, no serà fins a l’any 1114 que la porta és “anomenada amb un nom específic, la porta episcopalis, que es repeteix dos anys més tard. Aquesta ha de ser una de les portes a què es refereix Alexandre III en les butlles enviades al bisbe de Barcelona el 1169 i 1176, confirmant les seves possessions”[2]. En aquestes butlles s’esmenten les turres quae dicuntur Archdiaconales, ja que l'arxidiaca tenia drets sobre les torres de la porta i propietats als peus de cadascuna.

“La transformació de tres dels portals en castells (castell Vell o Vescomtal de la porta Major, castell del Regomir i castell Nou) cal entendre-la en un sentit arqueològic, en tant que la construcció antiga es devia convertit en una fortificació renovada, però també i essencialment en el sentit de fortalesa infeudada i dotada de drets jurisdiccionals. Res se’n pot saber arqueològicament parlant, atès que sucumbien al llarg del segle XIX sense ni deixar pràctica documentació gràfica. Això fa impossible seguir-ne la naixença i creixement documental, una pèrdua cabdal atès que representaven de ben segur els primers estadis de transformació senyorial de la muralla”[3].

El castell del Regomir (Castrum Regumirum), també anomenat castell episcopal, fou bastit sobre les dues portes de la muralla romana de Barcelona, a l'alta edat mitjana. La primera referència documental data de l'any 1015. “Amb anterioritat a l’any 985 aC s’esmenta la porta (portam que dicitur Regumir), però no el Castrum Regumirum, però ja a l’any 1015 aquesta darrera denominació apareix en la transacció de compra-venda d’unes cases properes, essent a l’any 1023 un dels límits de l’alou  que el comte de Barcelona, Berenguer Ramon I, ven a Ramon, fill de Guitard”[4]. (...). “Sembla, segons esmenta Carreras Candi, que estava intacte durant els segles XI i XII, fins a inicis del XIII. Cap a l’any 1148 el senyorejava Berenguer de Barcelona, veguer de la ciutat, tot i que l’havia encomanat a la família Sarrià, segons es desprèn de Guillem Pere de Sarrià, castlà del castell. L’any 1173 els Sarrià eren, però, feudataris de Ramon, degà de la Seu de Barcelona, sense que sapiguem com va passar de mans comtals a mans episcopals. L’any 1213 adquirirà els drets que encara tenien sobre el castell els Mediona”[5].

Bibliografia