Forum i Temple

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

El forum , centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, era una plaça porticada, on dins el seu espai trobàvem el temple, la basílica i la cúria. En el cas de la ciutat de Barcino tenim  molt poques dades arqueològiques sobre el forum: la seva possible reconstrucció s'ha basat en la forma i orientació de les restes del temple que es troben al carrer Paradís. Dels  “edificis administratius, comercials o judicials, no en sabem pràcticament res, raó per la qual no és possible fer cap plantejament hipotètic. L’única cosa segura en relació amb el forum (a banda del temple) és la seva organització en dues terrasses”[1].

A la terrassa superior, situada aproximadament sis metres més elevada que la inferior, i en una posició central es localitzava el temple. Durant unes excavacions arqueològiques, l’any 2013,  al carrer de la Freneria es van localitzar unes estructures que els experts identifiquen com l'angle nord interior del pòrtic del forum. A la terrassa inferior, que també se suposa envoltada per un pòrtic, es creu que es localitzaria la cúria romana, situada allà on al segle IV es construiria la domus del carrer de sant Honorat, i la resta d'edificis administratius i judicials, dels quals no es tenen dades arqueològiques. “La diferència de nivell entre totes dues terrasses hauria facilitat la segregació d'una part del fòrum i la seva incorporació a la dinàmica urbana de la ciutat tard-antiga”[2].

Es creu que el forum al  segle V fou abandonat,  perdent definitivament la seva funció de caràcter neuràlgic; els materials nobles (columnes, capitells, inscripcions commemoratives, pedestals honorífics, etc.) són reutilitzats en noves construccions, com per exemple la nova residència del bisbe. A causa de la manca d’actuacions arqueològiques a la zona del forum no  permet presentar gaires dades sobre la seva evolució als segles posteriors.

El temple fou construït al darrer quart segle I, i estava dedicat al culte imperial. Es  tractava d’un temple corinti de planta rectangular (de 35 metres de llarg per 17,5 d’ample), amb  sis columnes a la part frontal, i envoltat de columnes fins a arribar al nombre de 30. Fou construït amb pedra calcària de Montjuïc, i estava, com a mínim una part, recobert d’estuc blanc que imitava el marbre. Essent un edifici de grans dimensions, sobrealçat sobre un podi d’uns 3 m, i aquest podi situat al capdamunt del punt més alt de la ciutat, el Mons Taber, devia ressaltar des de qualsevol punt de la colònia, fins i tot des del mar.

Avui en dia només se’n conserven quatre columnes, de 9 m d’alçària, de fust estriat i capitell d’ordre corinti, i també part de l’arquitrau i el podi.

No sabem què va passar amb el temple al llarg dels segles. En altres ciutats està documentat que els temples eren abandonats o convertits en esglésies[3]. A Barcelona, “en qualsevol cas, l’edifici no va desaparèixer del tot: abandonat o readaptat, va seguir marcant la fisonomia de la ciutat”[4].

Als segles IX i X les restes del temple seguien en peu; restes que rebien el nom de miraculum (el miracle). ”Els homes de l’alta edat mitjana estaven tan meravellats per les columnes que els seus avantpassats havien estat capaços d’erigir que només les podien interpretar com una obra dels sants”[5]

No serà fins al segle XIV quan es torna a tenir notícies del temple, gràcies a un document del  rei Joan I. Durant els segles vinents les referències al temple  es multipliquen, i al segle XVII el  cronista  Jeroni Pujades en va fer els primers dibuixos[6]. El primer estudi exhaustiu, però, no arribarà fins al 1835 quan la  Junta de Comerç de Barcelona encarrega un estudi del temple a l’arquitecte Antoni Celles.

Bibliografia