Domus carrer sant Honorat

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

L’urbanisme de la ciutat dels primers temps ens és poc conegut, però els experts proposen una modulació de les insulae  (illes de cases) variable, i amb unes cases que van ser construïdes en terrenys verges –sense edificacions anteriors-, a causa del fet que la ciutat es va construir ex novo, i no va caldre adaptar-les a edificis anteriors ni a conceptes urbanístics provinents d’èpoques anteriors.  

Malauradament no tenim una visió generalitzada de les domus de l’època perquè només s’han pogut estudiar set casos, i les estructures excavades només s’han pogut documentar parcialment, sense obtenir-ne  la totalitat de les sales que en formaven part. Aquesta manca d’una visió completa dificulta la catalogació de les restes en una tipologia concreta de domus; a més s’hi ha d’afegir que “la trajectòria urbanística desenvolupada durant l’antiguitat tardana, que va amortitzar gran part de les estructures més antigues, va afectar sensiblement el coneixement de les estructures altimperials”[1]; és per aquest motiu, que són les domus construïdes a partir del segle IV de les que en tenim més vestigis arqueològics.

Malgrat tot el dit anteriorment, sí que podem anotar-ne algunes característiques comunes:

• No s’ha donat cap exemple d’una domus que hagi conservat la seva planta sencera
• Només coneixem domus amb forma de peristil o de pati porticat com a àrea de circulació i distribució.
• En una ciutat de tan reduïdes dimensions no trobem cases modestes, sinó grans domus que serien representatives dels colons més benestants amb un nivell econòmic important.  Això es pot donar pel fet que “la colònia de Barcino, a part de l’aspecte econòmic, s’havia fundat sobretot per una funció política, administrativa i religiosa, amb un destacat caràcter simbòlic ideològic de domini i conquesta del territori”[2].
• Una de les sales que denoten aquest estatus benestant són els banys privats o balnea, que documentem en totes elles.
• Cap de les parts excavades de les cases s’han registrat restes de lararis (petit altar l'interior de les cases romanes), la qual cosa no ens permet analitzar el funcionament de la religió domèstica a la nostra ciutat.
• “L’interior de les domus era espectacular des del punt de vista arquitectònic i ornamental, però des de l’exterior no es podia apreciar, perquè per fora aquestes cases no eren monumentals i, com que pràcticament no hi havia obertures a la façana, passaven inadvertides. La privacitat, doncs, constituïa un element indispensable en l’organització de la casa”[3].

La domus coneguda com a domus del carrer de sant Honorat, és una casa benestant construïda[4] ex novo en una de les zones més representatives de la ciutat, cosa que ens donava una idea clara de l’alt nivell socioeconòmic dels propietaris. “La importància social dels habitants de la domus queda palesa també en la notable decoració de la residència. Al mig del jardí central s’han trobat vestigis d’un lacus, una font ornamental, i tant al pòrtic com a les habitacions es conserven restes d’elaborats paviments de mosaic policrom, amb motius geomètrics i vegetals, així com de pintures al fresc als murs, que imiten sòcols de marbre”[5]. “Aquest jardí interior del peristil ocupa 100 m² aproximadament; el desnivell que es detecta en el jaciment en direcció sud-est se salvaria, a l’interior del jardí, amb la creació de dues terrasses. És molt possible que aquesta disposició de dues terrasses s’aprofités per enriquir la decoració amb jocs d’aigua. Al centre del viridarium, a la terrassa inferior, s’hi conserven restes d’una estructura hidràulica (com una mena de fontana o nimfeu) que augmentaria la riquesa decorativa d’aquest jardí”[6].

La construcció de la domus en un espai tan central de la ciutat, ocupant part de la terrassa baixa del fòrum,  ha dut a preguntar-se als arqueòlegs “a qui pertanyeria la casa, i si el seu propietari va poder tenir algun paper significatiu en el govern de la ciutat. L'ocupació en aquest cas és doblement simbòlica, ja que es privatitzava una superfície aproximada de 1.750 m² de la plaça pública més emblemàtica, el fòrum, i amb ella desapareixia un edifici públic allí situat, la cúria. No podem passar per alt el fet que solament els grups de poder, el poder municipal i els grans propietaris, podrien decidir quines eren les modificacions urbanes a dur a terme”[7].

La part coneguda de la domus mostra una estructura gairebé ortogonal: es conserva el vidrarium (jardí amb diferents elements ornamentals), “emmarcat pel peristilum (passadís porticat), a partir del qual s’articulen, a llevant, un seguit de cubicula (habitacions privades de la família), una zona de serveis a migjorn i un espai de magatzem orientat a tramuntana. Aquests espais responen a les necessitats del propietari de la domus: estances privades, espais de representació, espais per al lleure, per al culte, zona de banys, de servei, etc”[8].

Amb relació a la seva cronologia, aquesta domus del segle IV mantindrà l’estructura inicial fins al segle V, moment en què ja es comencen a apreciar algunes reformes en profunditat, que acaben culminant entre mitjans i finals del segle VI amb desaparició de la domus.

Bibliografia