Domus plaça de sant Iu

La Barcelona Romana ( tornar al mapa)

L’urbanisme de la ciutat dels primers temps ens és poc conegut, però els experts proposen una modulació de les insulae  (illes de cases) variable, i amb unes cases que van ser construïdes en terrenys verges –sense edificacions anteriors-, a causa del fet que la ciutat es va construir ex novo, i no va caldre adaptar-les a edificis anteriors ni a conceptes urbanístics provinents d’èpoques anteriors.  

Malauradament no tenim una visió generalitzada de les domus de l’època perquè només s’han pogut estudiar set casos, i les estructures excavades només s’han pogut documentar parcialment, sense obtenir-ne  la totalitat de les sales que en formaven part. Aquesta manca d’una visió completa dificulta la catalogació de les restes en una tipologia concreta de domus; a més s’hi ha d’afegir que “la trajectòria urbanística desenvolupada durant l’antiguitat tardana, que va amortitzar gran part de les estructures més antigues, va afectar sensiblement el coneixement de les estructures altimperials”[1]; és per aquest motiu, que són les domus construïdes a partir del segle IV de les que en tenim més vestigis arqueològics.

Malgrat tot el dit anteriorment, sí que podem anotar-ne algunes característiques comunes:

• No s’ha donat cap exemple d’una domus que hagi conservat la seva planta sencera
• Només coneixem domus amb forma de peristil o de pati porticat com a àrea de circulació i distribució.
• En una ciutat de tan reduïdes dimensions no trobem cases modestes, sinó grans domus que serien representatives dels colons més benestants amb un nivell econòmic important.  Això es pot donar pel fet que “la colònia de Barcino, a part de l’aspecte econòmic, s’havia fundat sobretot per una funció política, administrativa i religiosa, amb un destacat caràcter simbòlic ideològic de domini i conquesta del territori”[2].
• Una de les sales que denoten aquest estatus benestant són els banys privats o balnea, que documentem en totes elles.
• Cap de les parts excavades de les cases s’han registrat restes de lararis (petit altar l'interior de les cases romanes), la qual cosa no ens permet analitzar el funcionament de la religió domèstica a la nostra ciutat.
• “L’interior de les domus era espectacular des del punt de vista arquitectònic i ornamental, però des de l’exterior no es podia apreciar, perquè per fora aquestes cases no eren monumentals i, com que pràcticament no hi havia obertures a la façana, passaven inadvertides. La privacitat, doncs, constituïa un element indispensable en l’organització de la casa”[3].

Les restes d’aquesta domus s’ubiquen al nord-oest de la colònia, i estava delimitat per dos cardines, un d’ells porticat, i un possible decumanus; una façana de l’edifici donaria amb el possible perímetre del forum.

Els experts han identificat tres moments constructius diferenciats, però no en poden donar una cronologia exacta per a cada un: a la primera frase correspondria a la creació d’un peristil format per un pòrtic de columnes. En una segona, “s’hauria embellit el jardí amb la construcció d’uns grans estancs que l’envoltarien en estar adossats directament al plutei del pòrtic, cosa que demostra el revestiment interior del plutei que hauria disposat de pintures murals per a la decoració del viridarium i que es van amortitzar amb la construcció dels estancs en què s’adossa directament al revestiment”[4]. “El peristil, en la seva primera fase, ja mostra indicis de ser un indret imponent, però és amb la construcció dels estancs que aquest jardí agafa més monumentalitat Del sector conservat del jardí se’n pot deduir que una gran part d’aquests estancs haurien delimitat bona part dels pòrtics des del cantó del jardí que, conjuntament amb la possible font, haurien format un gran conjunt hidràulic que es podria interpretar com un important nimfeu”[5]. La tercera fase consistiria en la creació d’unes instal·lacions industrials, datades a la segona meitat del segle III. Aquests espais productius incorporen dins dels seus límits una part del porticat del cardo minor. S’hi conserven restes del que va ser una bugaderia (fullonica) i d’un taller de tinta de robes (tinctoria), on s’identifiquen els dipòsits o safareigs on es rentava i s’esbaldia la roba i diferents piques usades per tenyir-la; també hi va funcionar una factoria de salaó de peix i d’elaboració de garum, així com  d’una important instal·lació vinícola datada entre els segles III i IV. Tot i la possible relació d’aquestes instal·lacions amb les restes de la plaça de sant Iu, no es pot assegurar que formin part del mateix edifici.

Amb relació al tipus d’edificació hi ha diverses interpretacions de les restes conservades. Alguns estudis[6] apunten a la possibilitat que no fos un edifici domèstic, o si més no que hauria evolucionat, cap “una seu corporativa o collegium, o bé tractar-se d'una domus que hagués evolucionat cap a una schola”[7]. “La falta de planta, i la desconeixença de les habitacions relacionades amb el peristil, per definir funcions més domèstiques, permet la interpretació d’aquest edifici com a altres tipologies arquitectòniques, obrint el camí a noves hipòtesi com ara a una seu corporativa (collegiae). Collegiae i domus tenen molts elements en comú, com peristils, patis porticats i espais de representació. La diferència s’ha de buscar en l’absència d’espais destinats a la vida familiar (servei i dormitori), la multiplicació d’estances de representació i exuberància de sales monumentals”[8]. Aquesta hipòtesi, doncs, apunta que ens podríem trobar davant d’un collegium Augustalium, una seu corporativa dedicada al culte a l’emperador August, o una domus en inici, que s’aprofités posteriorment com a seu corporativa.    

D’altres estudis, però[9], creuen que malgrat que la hipòtesi anterior és totalment plausible, “que la cristianització primerenca de l'espai és més coherent amb un procés de cristianització a partir d'una propietat privada i no pública”[10]. Aquesta hipòtesi considera que aquestes “construccions domèstiques de caràcter privat, conegudes com a domus de sant Iu”[11], són l’origen del primer grup episcopal de la ciutat, construït al segle IV. Aquesta primera basílica cristiana i el baptisteri s’haurien construït en un dels angles de la ciutat romana, i no en una posició central, ja que al segle IV almenys una part del forum estava en funcionament. “Aquests primitius edificis cristians de Barcino (basílica i baptisteri) van conviure amb estructures de la domus. Molt probablement les habitacions sobre les quals es va edificar la basílica ja havien servit per al culte cristià”[12].

Bibliografia