Casa Requesens

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

És un dels grans casalicis romànics de Barcelona, conegut també com a Casa de la comtessa de Palamós. Fou construït, entre la segona meitat del segle XII i principis del segle XIII, aprofitant l’estructura de la muralla romana: està “constituït, fonamentalment, per una sola sala sostinguda per una gran arcada tirada entre dues torres i situada a nivell del pas de ronda”[1] Al segle XV fou refet i ampliat, per tal de servir com a residència  al  governador general de Catalunya, Galceran de Requesens. De la construcció del segle XII només es conserven, a la planta baixa del pati,  una finestra coronella, però, la major part de l’edifici correspon a la reforma del segle XV. L’edifici  “es desenvolupa al voltant d'un gran pati amb escala descoberta que mena a la planta noble a la qual s'accedeix a través d'una galeria d'arcs ogivals; a la planta baixa dominen els grans arcs de mig punt”[2]. Al segle XVIII va reformar-se de nou, on s’incorporà els balcons i es configurà   l'aspecte de les dependències interiors.

Amb els segles, l’edifici havia patit modificacions, i havia estat subdividit en diferents habitatges de lloguer, que amagaven l’estructura original  sota envans i falsos sostres. Aquest és l’estat en què es trobava l’any 1917 quan la Reial Acadèmia de Bones Lletres va quedar-se amb l’edifici a canvi de restaurar-lo. Les obres de la primera intervenció duraren fins al 1924.

L'obra consistí en la reconstrucció del pati interior, però nom pas la façana de les muralles; d’aquella intervenció en quedaren com a elements afegits de nou tota la rematada de merlets i emmerletats, així com l’arc situat sota l’escala i en el replà; també és nova una finestra lobulada situada a l’escala.

El 1945 comença una segona intervenció, tot emprenent la restauració de la façana que dóna al carrer del Sots tinent Navarro, seguint com a model de restauració el que l’arquitecte “Puig i Cadafalch havia definit com a «casa catalana», la qual presentava una torre en un angle, una galeria superior i les seves obertures estaven tancades per finestres coronelles”[3]. Seguint aquest model es va reconstruir la façana tal com creien que havia estat en el passat: per aquest motiu es treballà en el la part del pati que no s’havia tocat en la primera intervenció i en la torre. A aquesta última s’hi va reconstruir la rematada superior, i s’hi va afegir una nova finestra coronella, que acompanyava a les altres quatre originals. “En la façana cap al pati interior va reconstruir la galeria superior i va afegir una nova finestra coronella, mentre que en l'altre costat del pati va col·locar quatre noves finestres i va aixecar el mur amb carreus nous, però tallats de la mateixa manera que els antics”[4].

Entre els anys 1964 i 1972 l’edifici sofrir una tercera restauració, aquest cop a l’interior del edifici, ja que presentava humitats.

Avui en dia és la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Bibliografia