És un dels grans casalicis romànics de Barcelona, conegut també com a Casa de la comtessa de Palamós. Fou construït, entre la segona meitat del segle XII i principis del segle XIII, aprofitant l’estructura de la muralla romana: està “constituït, fonamentalment, per una sola sala sostinguda per una gran arcada tirada entre dues torres i situada a nivell del pas de ronda”[1] Al segle XV fou refet i ampliat, per tal de servir com a residència al governador general de Catalunya, Galceran de Requesens. De la construcció del segle XII només es conserven, a la planta baixa del pati, una finestra coronella, però, la major part de l’edifici correspon a la reforma del segle XV. L’edifici “es desenvolupa al voltant d'un gran pati amb escala descoberta que mena a la planta noble a la qual s'accedeix a través d'una galeria d'arcs ogivals; a la planta baixa dominen els grans arcs de mig punt”[2]. Al segle XVIII va reformar-se de nou, on s’incorporà els balcons i es configurà l'aspecte de les dependències interiors.
Amb els segles, l’edifici havia patit modificacions, i havia estat subdividit en diferents habitatges de lloguer, que amagaven l’estructura original sota envans i falsos sostres. Aquest és l’estat en què es trobava l’any 1917 quan la Reial Acadèmia de Bones Lletres va quedar-se amb l’edifici a canvi de restaurar-lo. Les obres de la primera intervenció duraren fins al 1924.
L'obra consistí en la reconstrucció del pati interior, però nom pas la façana de les muralles; d’aquella intervenció en quedaren com a elements afegits de nou tota la rematada de merlets i emmerletats, així com l’arc situat sota l’escala i en el replà; també és nova una finestra lobulada situada a l’escala.
El 1945 comença una segona intervenció, tot emprenent la restauració de la façana que dóna al carrer del Sots tinent Navarro, seguint com a model de restauració el que l’arquitecte “Puig i Cadafalch havia definit com a «casa catalana», la qual presentava una torre en un angle, una galeria superior i les seves obertures estaven tancades per finestres coronelles”[3]. Seguint aquest model es va reconstruir la façana tal com creien que havia estat en el passat: per aquest motiu es treballà en el la part del pati que no s’havia tocat en la primera intervenció i en la torre. A aquesta última s’hi va reconstruir la rematada superior, i s’hi va afegir una nova finestra coronella, que acompanyava a les altres quatre originals. “En la façana cap al pati interior va reconstruir la galeria superior i va afegir una nova finestra coronella, mentre que en l'altre costat del pati va col·locar quatre noves finestres i va aixecar el mur amb carreus nous, però tallats de la mateixa manera que els antics”[4].
Entre els anys 1964 i 1972 l’edifici sofrir una tercera restauració, aquest cop a l’interior del edifici, ja que presentava humitats.
Avui en dia és la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.
[1] Riu-Barrera, E. 2012, p.132
[2] http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=145&id.districte=01
[3] Cócola Gant, A., 2010, p.396
[4] Cócola Gant, A., 2010, p.396
Bibliografia
Cercador Patrimoni Arquitectònic (Ajuntament Barcelona): http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=145&id.districte=01
Cócola Gant, A.; 2010, “De ruina a monumento histórico. Reconstrucciones del Palau Requesens durante el siglo XX”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Vol. 52, pàg. 375-406
Cócola Gant, A.; 2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art, http://hdl.handle.net/10803/2027
Riu-Barrera, E., 2012, “Barcelona entre els segles V i XII, de la desurbanització a la formació d’una capital”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 18, pàg. 113-145