L’any 816 al concili d’Aquisgrà es disposa que la normativa coneguda com a Regla de sant Crodegang, que reorganitzava el capítol de la catedral introduint la vida regular, fos adoptada a les canòniques de l’Imperi franc, essent conegudes des d’aleshores com a canòniques aquisgraneses. “La regla aquisgranesa temperava, però la regla de Crodegang en dos punts importants: permetia als canonges la disposició i gestió dels seus béns i declarava que els canonges vells i malalts podien disposar de cases particulars dins del clos de la canonja, excepció que s’acabaria convertint en norma”[1].
Així doncs, al voltant de la catedral romànica els canonges de la Seu començaren a comprar propietats. L’any 1075 s’inicien les activitats de l’hospital dels canonges o de l’hospital de la santa Creu i santa Eulàlia, “un bon edifici per a acollir peregrins i pobres perquè hi poguessin reposar fins que es trobessin millor”[2], que va rebre moltes donacions al llarg del temps.
Estava situat localització davant la porta de la catedral, a l’angle nord de la muralla, allà on al segle XV es construirà l’edifici de la Pia Almoina. L’hospital era considerat part de la canònica, i a sobre es construirà el dormitori dels canonges.
Al seu costat existia la propietat de la família Queralt-Timor, barons de santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, una família aristocràtica guerrera al servei de l'Orde del Temple i de la Corona; propietat que va passar dels Queralt als templers, per donació, l’any 1134.
Bibliografia
Banks, P.; 2021, “La topografia dels voltants de la catedral romànica Continuïtat i canvi”, dins La catedral romànica de Barcelona. Protagonistes, context urbà i edificacions monumentals”, Girona, Documenta Universitaria
Feliu, G.; 2021, “La canònica de Barcelona. Fins a la consagració de la catedral romànica”, dins “La catedral romànica de Barcelona. Protagonistes, context urbà i edificacions monumentals”, Girona, Documenta Universitaria
Fuguet Sans, J., Plaza Arqué, C.; 2021, “El linaje catalán Queralt-Timor y su relación con la Orden del Temple (siglos XII-XIV)”, Instituto de Estudos Medievais. Universidade Nova de Lisboa, Medievalista, Núm. 30, pàg. 119-161