No podem precisar des de quina època es trobava aquest establiment al corral del palau[1], just al costat del palau dels comtes-reis.
Aquesta botiga, ubicada a la planta baixa de la casa més propera a la caixa estructural romànica, era l’espai, on el dret del pes de la farina era cobrat per la Corona. “El forment era un dels productes gravar pels dos tipus de fiscalitat: la comtal, a través de la Quartera (o Dret de Cóps) i de la lleuda[2] de la farina, i la municipal, a través de la imposició també anomenada de la quartera o la de la farina”[3]. “De les rendes de la Farneria s'ha conservat molt poca documentació, ja que generalment s'arrendaven junt amb els molins reials de Barcelona”[4].
“L’any 1394 es prohibí vendre farina si no era a la farneria del palau del senyor Rei”[5].
La Farneria tenia una porta que donava al corral del palau; estava separada del palau per una androna o carreró que hi havia entre el Palau Comtal i la meitat del Palau del Bisbe, que permetia l’accés des del corral del palau o pati anterior al pati posterior.
A inicis del segle XIV els comtes reis s’apropiaran de la construcció per tal de poder ampliar el palau comtal, iniciant-se la construcció de la nova cuina gòtica, construïda sobre l’antiga Farneria. Més endavant l’edificació creixerà en alçada i volum, i al segle XVI serà enderrocada a causa de la construcció del palau del Lloctinent.
A la pàgina web del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona, trobem que el carrer de Freneria “rep el nom per la casa gremial dels freners, els que treballaven el cuir per a les selles de muntar”. Per contra, Anna Maria Adroer sosté que “l’actual carrer de la Freneria es diu així per un defecte de pronunciació de la casa de la “Farina” o “Franeria”. D’aquí devia venir “Franeria” i “Freneria””[6].
[1] Actual plaça del Rei
[2] 1 f. [HIH] [AD] Impost que gravava el trànsit de mercaderies, especialment a les ciutats i viles on hi havia mercat i també a diversos trams de l’espai marítim català. https://dlc.iec.cat/Results?IdE=0071026&DecEntradaText=lleuda&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
[3] Ortí i Gost, P. pàg. 399
[4] Ortí i Gost, P. pàg. 399
[5] Adroer Tasis, A. Mª, 1978, pàg. 38
[6] Adroer Tasis, A. Mª, 1978, pàg. 40
Bibliografia
Adroer Tasis, A. Mª, 1978, “El Palau Reial Major de Barcelona”, Barcelona , Editorial Fidel, Premi Ciutat de Barcelona 1975
Ortí i Gost, P.; 1992, “El forment a la Barcelona baixmedieval: preus, mesures i fiscalitat (1283-1345)”, Anuario De Estudios Medievales, CSIC, Vol. 22,pàg. 377–423
Pujades i Bataller, R. J. ; 2023, “Pedra i poder. El Palau Major de Barcelona”, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)