Palau Reial

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

L’antic edifici que al llarg dels segles acollí el Porxo del Forment, l’Hala de Draps, l’Arsenal, la Duana, el Palau del Lloctinent, l’any 1802 fou adequat per poder allotjar al rei Carles IV i Maria Lluïsa de Borbó-Parma, que s’havien traslladat a Barcelona per a rebre a la princesa Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, destinada a convertir-se en princesa d'Astúries pel seu matrimoni amb el futur Ferran VII, i per a acomiadar a la Infanta María Isabel, filla de Carles IV, promesa de l'hereu del tron de Nàpols.

L’any 1846, amb motiu de la visita de la reina Isabel II d’Espanya, els capitans generals es mudaren al convent de la Mercè, des d’aleshores convertit en capitania general, i l’edifici es reformà  altre cop, traient els elements neoclàssics i construint una façana neogòtica, interpretant l'art gòtic segons la moda romàntica, esdevenint provisionalment Palau Reial, per tal que “els monarques, els prínceps i els infants quan vinguessin a Barcelona, no haguessin d’allotjar-se en cases particulars o en altres edificis públics de molestosa adaptació”[1].

L’any 1869 passà a ser seu dels Jutjats de Pau i Primera Instància, que l’ocuparen fins, la seva destrucció total durant l’incendi l’any 1875.

Bibliografia