El suís Louis Perrenod va establir-se a Barcelona per obrir una foneria i un taller de maquinària. Instal·là els seus tallers en dues ubicacions diferents dins el barri del Raval: una d’ella al carrer de l’Om, a l’antiga fàbrica d’indianes Mir, i una altra a la Rambla, a l’antic espai ocupat pel col·legi pares franciscans observants, el Col·legi de sant Bonaventura.
En relació a aquest últim espai, Louís Perrenod els va adquirir en subhasta l’any 1834, un cop els frares franciscans van ser definitivament expulsats aquell mateix any, per a ser destinats a la instal·lació d’una foneria i taller de construcció de màquines. “Les edificacions religioses oferien unes estructures fàcilment adaptables als requeriments d’aquesta mena de fàbriques, ja que disposaven de grans àmbits, espais diàfans i patis de maniobra. No és d’estranyar doncs, que la foneria de ferro s’iniciés amb l’ocupació i reutilització d’antigues estructures religioses, en un context en què una part important dels terrenys religiosos desamortitzats varen ser ocupats en primera instància per noves fàbriques i indústries, sobretot a partir de la revolució de 1835”[1].
Louis Perrenod devia realitzar reformes o adaptacions interiors dels edificis preexistents per tal de poder instal·lar-hi les fargues i els forns per fre funcionar la foneria.
Arran d’una situació amb importants deutes per part de la seva empresa, Louis Perrenod va acabar venent la fàbrica l’any 1839. “La fàbrica de Perrenod de la Rambla va ser objecte d’atenció per part d’un grup de creditors, comerciants i fabricants tèxtils, els quals optaren a la compra dels tallers i materials”[2]. Els nous propietaris eren els propietaris de fàbriques Nicolau Tous i Soler, Manel Lerena, Marià Serra, Joan Maria Maspand, i Jaume Ricart i Guitart; aquests arrean de la seva activitat fabril estaven molt interessats a tenir uns tallers de maquinària que poguessin reparar les màquines de les seves fàbriques.
Aquell any 1839 col·loquen un rètol a la fàbrica sota la denominació de Fundición y construcción de máquinas, comercialment constituïda com Pablo Lloberas y Cía. , i començaren la modernització de la foneria; amb aquest motiu es “sol·licità permís per instal·lar a la fàbrica de les Rambles una màquina de vapor per moure torns, que havia de substituir l’antic “vogi” de cavalleries”[3].
L’any 1840, el soci Manel de Lerena va decidir rescindir el contracte de la societat Pablo Lloberas y Cía., i constituir una societat anònima per accions, l’anomenada Compañía Barcelonesa de fundición, construcción de máquinas y fabricación, més coneguda popularment com La Barcelonesa.
Com que aquesta nova companyia perseguia objectius més ambiciosos i per tant requeria espais més grans, es va decidir traslladar-la a uns terrenys desamortitzats del convent de sant Agustí.
La fàbrica de la Rambla fou venuda, i fou reformada a partir de 1842 per convertir-se en la Gran Fonda de Oriente.
[1] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 476
[2] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 476
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 476
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona