L’any 1840 es constitueix la societat Compañía Barcelonesa de fundición, construcción de máquinas y fabricación, coneguda més popularment com La Barcelonesa, “un dels primers tallers mecano-metal·lúrgics més importants de la ciutat, destinat a cobrir la demanda creixent de tallers de reparació de maquinària, que la indústria tèxtil sol·licitava amb els seus vapors d’importació”[1].
En un primer moment s’instal·la els terrenys i edificis de l’antic Col·legi de sant Bonaventura a la Rambla, però necessitava més espai, i per aquest motiu es va establir en els claustres, refectori, aula capitular i horts del convent de sant Agustí Nou, espais malmesos durant la crema de convents de 1835. “Els edificis destruïts es varen enderrocar, alliberant un espai considerable, on s’hi van començar a construir les “quadres” de treball al voltant d’un gran pati de maniobres”[2].
A finals de 1840 l’edificació estava enllestida, i l’any 1844 ja comptava amb vapors, fargues forges i forns amb les seves respectives xemeneies. “Des del punt de vista arquitectònic, el complex format per foneria, taller de construcció de màquines i fàbrica de teixits, no corresponia ja a una organització de la tradicional tipologia de casa fàbrica, sinó que es regia per unes modernes concepcions organitzades per pavellons, on destacaven les ostentacions tecnològiques: columnes de fosa, bigues, tirants i ponts penjants. Si a més prenem en consideració els 400 operaris que hi treballaven, podem concloure que es tractava d’una tipologia de fàbrica moderna, de la qual, però no ha quedat cap testimoniatge documental”[3].
L’any 1855 la societat La Barcelonesa s’integra a la fàbrica Esparó, creant-se la societat La Maquinista Terrestre y Marítima, S.A. Mentre la construcció de la gran fàbrica La Maquinista s’iniciava l’any 1861 al barri de la Barceloneta, la fàbrica del Raval és enderrocada l’any 1862, i el seu solar venut en parcel·les en una operació urbanística propiciada per l’obertura del carrer anomenat Mendizábal i avui conegut amb el nom de Junta de Comerç.
[1] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 541
[2] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 541
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 542-543
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona