Fàbrica El Vapor o Fàbrica Bonaplata- Fàbrica Esparó

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

La família Bonaplata estava vinculada al món de tèxtil, amb els germans Ramon i Gabriel Bonaplata i Roig propietaris d’una fàbrica d’indianes al barri de sant Pere.

Un dels fills de Ramon Bonaplata, Josep Bonaplata i Corriol fou el promotor l’any 1829, juntament amb altres germans i amb altres socis de la idea d’importar maquinària per a filar estam -fil de llana pentinada- i màquines per a ordir i teixir mecànicament tota mena de fils. Amb aquest propòsit van sol·licitar un privilegi reial per importar la maquinaria, i demanaren  avantatges fiscals com ara reducció d'aranzels d'importació de maquinària Aquell mateix any es crea la societat Bonaplata i Cia., amb el soci Silvestre Puig. “La filatura d’estam partia de les fibres de llana més llargues, cosa que permetia obtenir fils molt més prims i resistents. Era per tant una de les primeres experiències tecnològiques de filar la llana fina de forma mecànica, tal com es feia al comtat de Kent, el centre de producció llaner d’Anglaterra. El seu interès per la Corona estava justificat per la llarga decadència a la qual havia entrat la llana espanyola, per manca d’una adequada industrialització”[1].

La idea de Bonaplata i els seus socis era crear  una fàbrica de filats i teixits amb maquinària anglesa moguda a vapor, i construir en el mateix espai una foneria capaç de reparar la maquinària importada i construir-ne de nova. “La notícia de l’ajut oficial a l’empresa fou rebuda molt malament a Catalunya. Els cotoners locals temien una repetició del cas Dollfus, el notori fabricant de Mulhouse que, corn a contrapartida a la seva promesa d'erigir una planta tèxtil al Real Sitio de San Fernando, havia forcat la R.O. del 3 de juliol de 1829, que el facultava per introduir l’enorme quantitat de 30.000 peces, de 35 vares cada una (877.695 metres en total), de percals i mussolines estampades d’Alsàcia. El privilegi, que contradeia el règim prohibitiu aleshores imperant, havia causat el pitjor efecte al Principat. La Junta de Comerç catalana ja manifestà la seva oposició al projecte en la data de 25 de febrer de 1831 i la mantingué, sense concessions, per espai de més de dos anys. Solament el març de 1833, després d'una minuciosa visita d’inspecció, la Junta canvia d'actitud i reconegué cautelosament que no hi havia hagut engany, que Bonaplata estava complint les seves promeses”[2].

L’any 1832 es crea la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia., formada pels germans Bonaplata, l'estampador Joan Rull i Camarasa, i l’industrial Joan Vilaregut i Albafull. Josep Bonaplata assumia la direcció de la fàbrica, i es busquen uns terrenys al capdamunt del carrer dels Tallers al costat de la Muralla de terra.

La fàbrica estava totalment operativa a partir de novembre de 1833 quan aparegué un anunci a la premsa en què es convidava als industrials a visitar la fàbrica i s'oferien els serveis de la foneria. La nova fàbrica, “coneguda popularment amb el nom d’El Vapor, ja que va ser la primera del país a introduir aquesta nova forma d’energia aplicada als teixits, filats i metal·lúrgia totalment mecanitzada”[3].

De l’inventari de 1838 se’n desprèn que el conjunt dels edificis estaria organitzat formant un gran pati de maniobres connectat amb el carrer dels Tallers, amb un antic casal existent al final del carrer dels Tallers, “un segon edifici de planta baixa destinat a foneria, l’únic edifici que sobreviurà l’incendi de 1835, en tercer lloc el recinte de calderes, la xemeneia i la màquina de vapor de 30 cavalls de força, comprada a Liverpool el 1830, que alimentaria el moviment de la foneria i les “quadres”; i finalment les dues “quadres” de teixits i filats, de diverses plantes d’alçada”[4].

“L’exemple de la fàbrica de Josep Bonaplata va ser seguit ràpidament per altres industrials com Nicolau Tous i Soler, que el mateix any de 1832 instal·lava la segona màquina de vapor a la seva fàbrica del carrer de les Tàpies. Tres anys després, el mes de març de 1835 es presentaven al registre d’Obreria quatre sol·licituds per instal·lar vapors a les fàbriques dels Germans Torrents i Miralda, Bernardí Martorell, Joan Nepoduceno Ràfols i Jaume Ricart”[5].

L’agost de 1835 la fàbrica fou incendiada, en un acte ludista, és a dir, el moviment obrer que lluitava contra la mecanització de les fàbriques i deixava a l'atur els treballadors tèxtils. “L’incendi havia afectat les fàbriques de teixits i filats en un 85% dels seus actius físics, i parcialment, un 38%, la foneria i taller de construcció de maquinària, mentre que la màquina de vapor s’havia salvat íntegrament”[6].

L’incendi del Vapor va suposar la desintegració de la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia., i s’inicia la subhasta de l’espai fabril.  Finalment fou Valentí Esparó i Giralt qui juntament amb els seus socis es quedà amb el Vapor l’any 1838. Valentí Esparó “a més de ser soci de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia. des de 1831, tenia oberta una foneria al carrer Escudellers Blancs de Barcelona i seguia la línia del seu sogre amb la fàbrica d’estampats del carrer Còdols, complementat amb un prat de blanqueig a sant Adrià del Besòs”[7]

L’any 1839 s’inicien els treballs de reconstrucció de la fàbrica, limitant-se però només a l’activitat metal·lúrgica. Les obres durarien fins a mitjans de la dècada dels anys quaranta. La fàbrica resultant era la més gran i més important de les edificades dins de la ciutat.

L’any 1855 la fàbrica Esparó s’integra a la societat Tous, Ascacívar i Cia., la qual donà lloc a la creació de La Maquinista Terrestre y Marítima, S.A. La fàbrica del carrer dels Tallers tanca, i els terrenys que ocupava propiciaren una operació urbanística amb l’obertura del carrer de Gravina. 

Bibliografia