Fàbrica Dotres i Clavé

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Gaspar Dotres i Miquel Clavé, dos exiliats progressistes perseguits per l’absolutisme de Ferran VII, funden l’any 1830 a Lió, la capital de la sederia europea, la companyia Dotres i Clavé.

L’any 1833, arran d’una llei d’amnistia, tornen a Catalunya, i compren “unes hortes de grans dimensions al carrer de Sant Pau, per poder aixecar una fàbrica de nova planta”[3], davant mateix de l’antic convent benedictí de sant Pau del Camp.

El procés de compra de terrenys, “agrupant sota una única propietat fins a 10 “designes” procedents d’antigues parcel·les medievals”[4], i la construcció de la fàbrica fou lent: de 1833 al 1861 s’anà construint la fàbrica de marlins de seda de la societat  Dotres i Clavé. Aquesta fou la primera companyia sedera moderna de la ciutat “que va introduir l’elaboració mecànica de tuls o marlins de seda i que inicià la confecció mecànica de les blondes”[5].

L’any 1833,  es construeix el cos principal de la fàbrica amb façana al carrer de sant Pau, demanant llicència per augmentar un pis més el mateix any; paral·lelament es construí  l’edifici, destinant en principi a residència, però que serà on instal·laran posteriorment, el 1840, les màquines de vapor, i aquest serà enderrocat.

L’any 1841 s’afegeix a la companyia Gil Bonaventura Fabra i Yllas, i la societat passa a denominar-se Dotres, Clavé i Fabra. “Cap a 1862, Dotres, Clavé i Fabra ja era l’empresa més mecanitzada de la seda i concentrava 53 dels 56 telers mecànics comptats en tota la seda barcelonina”[6].

L’any 1865, Gaspar Dotres es retira del negoci i la societat passa a denominar-se Clavé i Fabra i Cia. L’any 1867 Gil Bonaventura Fabra mort, i l’empresa continuarà amb el negoci sota el nom de Miguel Clavé y Cia.

A partir de la dècada de 1870 l’activitat de la fàbrica es va anar reduint progressivament, i part de les instal·lacions van ser llogades a altres empresaris del mateix ram del tèxtil.

A inicis del segle xx els edificis van ser ocupats progressivament per botigues, habitatges i petits tallers.

El 1998 s’hi va fer una intervenció integral per construir-hi habitatges, moment en què van ser enderrocades les quadres i les cases del carrer Carretes, respectant-se descontextualitzada la façana del carrer de Sant Pau.

Bibliografia