Casa fàbrica Valentí

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Josep Valentí i Colom, comerciant dedicat a la fabricació d’Indianes, exercia de fabricant de pintats en una casa propietat de la seva família al barri de sant Pere, però com les possibilitats d’expansió en aquell barri eren molt limitades, l’any 1831 s’estableix al barri del Raval, en concret al carrer de la Riereta, on construirà de nou una casa fàbrica de traçat neoclassicista.   “Es tractava d’una parcel·la de gran dimensió, 185 pams d’amplada, que permetia un progressiu desenvolupament per fases; primer es va construir una unitat de 90 pams, composta pels tres eixos verticals de portes i balcons, pautats per faixes horitzontals. La planta baixa, amb sis grans portes, estava formada per un encoixinat de pedra, i les obertures eren emmarcades amb faixes de pedra. A la coberta, el terrat pla estava dotat de grans ventilacions i les aigües eren conduïdes cap a l’interior”[3].

L’any 1833 amplia la fàbrica, amb la construcció d‘un segon cos de tres plantes, creant “un gran edifici modern format per dues unitats agregades”[4], i l’any 1839 instal·la una màquina de vapor.

A partir de 1849 deixem de tenir referències de la seva activitat industrial, però trobem que la fàbrica apareixia ocupada per la filatura de cotó Jaime Armengol y Cia., i l’any 1856 apareixen documentades diverses fàbriques de filats i teixits.

A principis del segle XX hi trobem instal·lades la Fábrica de mantas, muletones y tapabocas de José Lluelles, i dues fàbriques tèxtils, la d’Antoni Garriga i la de Francesc Solà.

És probable que durant la Guerra Civil la fàbrica es veiés afectada. L’any 1942 es realitzà la segregació parcel·lària, i una part de la fàbrica fou enderrocada i s’hi construí un edifici destinat a garatge de vehicles i magatzems. Resta en peus part de la fàbrica, però amb una remunta d’una planta més, i amb canvis substancials respecte al projecte de 1831.

Bibliografia