Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Jaume Torres i Belvey, fabricant de productes químics, va presentar una llicència l’any 1833, “per construir una “quadra” i reformar la casa que posseïa al carrer de la Reina Amàlia, per instal·lar-hi una de les primeres indústries químiques de la ciutat”[3]. El projecte de casa fàbrica només disposava de dues plantes d’alçada. “L’edifici sobre una parcel·la tipus de 18 metres d’amplada estava compost per dues parts, el cos de casa al front del carrer i les “quadres” a l’interior organitzades al voltant del pati de treball, però en aquest cas sense un desplegament en alçada. La casa que donava al carrer de la Reina Amàlia era només de planta i pis, mentre que les “quadres” que semblen descrites amb una estructura de pilars de fosa es situaven al fons de la parcel·la que donava sortida cap al carrer de Sota Muralla. La màquina de vapor estava instal·lada al pati central del conjunt i en contacte amb les quadres”[4].
Arran de l’edicte municipal que prohibia l’existència d’aquest tipus d’indústria dins l’espai emmurallat, la firma es va veure obligada a desplaçar-se fora de les muralles.
A mitjan segle XIX l’edifici va ser compartimentat i llogat a la foneria i taller de construcció de màquines de Rafael Valls y Hnos.
A principis del segle XXI l’edifici fou enderrocat i substituït per habitatges.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2102, pàg. 462
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2102, pàg. 462-463
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona