Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Pere Terrés i Coll, descendent d’una família de fabricants d’indianes, l’any 1839 va comprar una parcel·la entre els carrers de la Riereta i de sant Rafael, i hi construí una fàbrica de filats de cotó. La seva parcel·la compartia mitgera amb la fàbrica de filats de cotó d’Andreu Balius: les dues societats contractaren el mateix mestre d’obres per executar l’obra, el qual projectà un traçat idèntic i simètric per als dos espais fabrils.
L’any 1840 demana llicència per fer una remunta d’una planta més.
L’any 1852 Pere Terrés i Coll es vengué la fàbrica a la companyia Josep Castells i Cia, una filatura de cotó propietat de Francesc Castells i Comas.
Més tard fou ocupada per la fàbrica tèxtil Casaramona , propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós. La fàbrica es cremà a principis del segle XX: aleshores Casimir Casaramona va decidir edificar-ne una nova a la falda de Montjuïc, i encarregà el projecte a l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (avui en dia és la seu de Caixa Forum-Barcelona). En relació amb la finca del carrer de la Riereta, amb l’incendi l’edifici va desaparèixer totalment, i la parcel·la quedà sense edificar durant dècades, fins que als anys noranta s’hi va construir una promoció d’habitatges.
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana, Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona