Casa fàbrica Tarruella

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Magí Tarruella l’any 1829 tenia una fàbrica de teixits al carrer dels Còdols.

L’any 1832 s’estableix al carrer de la Riereta i hi construeix  una casa fàbrica en una gran parcel·la d’aquest carrer. “L’edifici dissenyat per un mestre de cases desconegut presentava una composició indiferenciada d’obertures, només alterada per la presència en planta baixa d’una gran porta d’entrada a un recinte organitzat al voltant d’un gran pati de treball”[3]. Durant aquesta dècada, Magí Tarruella es convertí en un dels principals fabricants de la ciutat.

En aquests edificis consten registrades dues fàbriques diferenciades, una filatura mecànica de cotó i una fàbrica de teixits de cotó. “L’edifici tenia una tipologia de casa fàbrica amb un front de parcel·la de 38 metres, dels quals el cos de casa de tres plantes de l’esquerra, residència dels Tarruella, només ocupava uns 20 metres, mentre que la resta consistia en uns espais interiors en planta baixa. Les “quadres” de 6 metres d’estructura tradicional s’estenien a banda i banda d’un gran pati on estaven situades les calderes i la màquina de vapor que donaven servei a la filatura”[4].

La fàbrica va fer fallida entre els anys 1847 i 1848. La propietat de l’immoble continuà en mans de la família Tarruella, que va llogar l’espai a petites empreses del ram de la filatura, com ara Manuel Molines, Pedro Juvé i José Lladó y Recolons.

A la dècada dels anys cinquanta del segle XIX es va construir la “quadra” del fons de la parcel·la, així com una edificació del carrer de la Riereta destinada a habitatges dels majordoms i operaris qualificats.

L’any 1953 encara constava activitat industrial en el seu espai. Als anys vuitanta fou la  seu del sindicat de les Arts Gràfiques de la CNT.

A finals del 2016 l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la compra de l’antiga fàbrica a un grup inversor alemany. D’aquesta manera es canviava el complex de pisos de luxe que s’hi volia construir per equipaments i habitatge públics.

Bibliografia