Casa fàbrica Tarrés

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

Antoni Tarrés i Bosch, va adquirir una finca al carrer dels Tallers, a l’interior de la qual es trobaven uns edificis que havien acollit una important activitat productiva de terracota, i on existien uns forns de gerrers originaris del segle XVII, i unes “quadres” dedicades a la producció tèxtil .

L’any 1841 inicià la construcció d’un “nou complex productiu de terracota, del qual n’era el principal productor de Barcelona. La gran majoria de balustres, medallons i plafons ceràmics, elements ornamentals que trobem als edificis barcelonins de mitjans del segle XIX van sortir d’aquesta fàbrica”[3]. Era doncs, una fàbrica de maons i teules, que diversificà la producció introduint a la seva empresa personal especialitzat provinent del camp de l’escultura”[4].

Era una tipologia de casa fàbrica, “amb un cos de casa que dóna front al carrer Tallers, on Antoni Tarrés hi devia tenir la seva residència, que donava pas a un passatge cobert amb una volta d’arc rebaixat que  conduïa a les “quadres” agrupades al voltant d’un pati de treball”[5].

L’any 1853 es construí la nova casa amb font al carrer dels Tallers, que és la que avui en dia podem observar, i es va construir un cos adossat a la casa per la part interior, edificació de caràcter industrial, que “era anomenat el “Mostruari” perquè era el lloc on es mostrava als compradors tota la producció de ceràmica de la fàbrica per tal d’escollir les comandes”[6]; tenia una planta subterrània i cinc plantes i tenia un traçat molt auster.

Antoni Tarrés i Bosch va traspassar el negoci als seus hereus que continuaren l’activitat sota la denominació de Tarrés, Macià i Cia.

A principis del segle XX “l’activitat de la fabricació d’elements ceràmics ja havia finalitzat, quan una ampliació de l’edifici amb un annex de destí imprecís, realitzada el 1923, ocupà el pati de treball i els antics forns de ceràmica.  Durant la Guerra Civil els bombardejos van afectar les construccions interiors de la finca”[7]; als anys quaranta es realitzaren obres de reestructuració.

Els edificis interiors que formaven part de la fàbrica foren enderrocats els anys 2003-2004 afectats pel complex universitari de la UB-Raval.

Bibliografia